Ir al contenido principal

Les pensions.

 Les pensions és una renda que l ' estat dona a les persones en determinades circumstàncies socials. 

En general les entenem con la jubilació una renda que l' estat dona a les persones grans o a les persones amb dificultats socials. 

Les pensions és una mica un tema tabú social, en determinats ambiats depen de que diguis es genera una agressivitat brutal a qualsevol reflexió que es faci sobre les pensions. 

Lo qual dificulta un debat assessogat sobre la questió. 

Però igual que les pensions representen un benestar social per les persones grans o per les persones amb dificultats, una mala gestió d' aquest dret o servei pot generar unes contrapartides socials nefastes. La qual cosa crec que és el que està passant ara. 

Les pensions o bé es paguen amb l ' estalvi generat pels pensionistes durant anys, o bé es paguen amb els beneficis que genera la gent que treballa en el pais, quan el desequilibri es molt gran, es a dir les pensions son una despesa tan quantiosa que els treballadors han de cobrar salaris miserrims i l' activitat economica privada no pot suportar el pes d' haver de pagar unes pensions tan quantioses. 

Per altre costat tenen l' efecte contrari si les pensions són elevades poden generar un poder de despesa per part del sector pensionista que pot activar precisament l' activitat econòmica. 

En aquesta doble efecte de les pensions, els governs i les societats han de generar els seus sistemes de pensions. 

Hi ha una part de tabú social i és que quan més altes siguin les pensions millor, si anem a aquest extrem veure' m que és fals, per que seria com dir que els treballadors només han de treballar per cuidar la gent adulta o la gent amb dificultats. 

L' extrem contrari seria el de que no hi hagi pensions seria socialment perniciós per que voldria dir que un munt de gent quedaria exclosa socialment, i a  més a més seria econmicament perniciós en el sentit de que no hi hauria tan consum i es disminuiria l' activitat economica. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...