Ir al contenido principal

Les pensions.

 Les pensions és una renda que l ' estat dona a les persones en determinades circumstàncies socials. 

En general les entenem con la jubilació una renda que l' estat dona a les persones grans o a les persones amb dificultats socials. 

Les pensions és una mica un tema tabú social, en determinats ambiats depen de que diguis es genera una agressivitat brutal a qualsevol reflexió que es faci sobre les pensions. 

Lo qual dificulta un debat assessogat sobre la questió. 

Però igual que les pensions representen un benestar social per les persones grans o per les persones amb dificultats, una mala gestió d' aquest dret o servei pot generar unes contrapartides socials nefastes. La qual cosa crec que és el que està passant ara. 

Les pensions o bé es paguen amb l ' estalvi generat pels pensionistes durant anys, o bé es paguen amb els beneficis que genera la gent que treballa en el pais, quan el desequilibri es molt gran, es a dir les pensions son una despesa tan quantiosa que els treballadors han de cobrar salaris miserrims i l' activitat economica privada no pot suportar el pes d' haver de pagar unes pensions tan quantioses. 

Per altre costat tenen l' efecte contrari si les pensions són elevades poden generar un poder de despesa per part del sector pensionista que pot activar precisament l' activitat econòmica. 

En aquesta doble efecte de les pensions, els governs i les societats han de generar els seus sistemes de pensions. 

Hi ha una part de tabú social i és que quan més altes siguin les pensions millor, si anem a aquest extrem veure' m que és fals, per que seria com dir que els treballadors només han de treballar per cuidar la gent adulta o la gent amb dificultats. 

L' extrem contrari seria el de que no hi hagi pensions seria socialment perniciós per que voldria dir que un munt de gent quedaria exclosa socialment, i a  més a més seria econmicament perniciós en el sentit de que no hi hauria tan consum i es disminuiria l' activitat economica. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.