Ir al contenido principal

Pensions i els seus debats.

 Les pensions, són les retribucions als anys treballats. Treballes durant tota la vida et jubiles i passes a cobrar una pensió per poder gaudir dels últims anys de la pròpia vida amb una situació acceptable. 

Mentre un treballa va cotitzant uns diners cada més a l' estat per que l' estat pugui al mateix temps o en el futur pagar als pensionistes. En teoria l' estat recauda els diners per en el futur pagar les pensions de les persones que a dia d' avui pagan per les seves pensions. Quan l' estat té diners a la caixa té una dificil capacitat d' estalvi i inversió per el dia de demà.

El fet que l' estat es gasti els diners estalviats pels pensionistes durant el dia a dia pot tenir un cost social i importar per comporta el risc que en determinats moments els volums de pensions siguin tan elevats que suposin una càrrega social per el resta de ciutadants que estan en edat laboral. 

Si l' estat ha de pagar a milions de pensionistes i no té els diners estalviat ha de carrega els impostos als treballadors actuals per així poder pagar els pensionistes. Si el volum de pensionistes és molt elevat en relació al número de treballadors que té el pais pot arrivar un moment en que els treballadors passin a tenir impostos molt elevats i per tant salaris molt baixos i molt atur. 

La relació pensionistes treballadors és una relació complexa, els pensionistes si reven una pensió cada més vol dir que tenen el dret d' obtenir béns i serveis que han de produir els treballadors. El dret dels pensionistes genera una obligació pels treballadors i no estic prejutjant aquesta situació estic intentant fer una descripció del que és la realitat econòmica. 

Si un pensionista cobra mil euros al mes, vol dir que té dret a uns bens i serveis per valors de mil euros que ell aquell més no podruirà, per tant a menys que aquesta persona els hagi produit durant l ' edat laboral, l estat els hagi recaudat i l ' estat els segueixi estalviant, si no es així els treballadors d' aquell pais hauran de regar-li, donar li aquests milt euros en bens i serveis. 

Aquest sistema de pensions que és bo i just al mateix temps si no es fa ben fet pot portar moltes injusticies i problemàtiques ja que si les pensions son molt baixes els pensionistes poden arrivar a viure en la miseria humana i si son molt elevades els treballadors poden acabar vivint en una esfixia economica. 



Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.