Ir al contenido principal

Líders politics.

 Vivim a la societat dels lideratges i experts generals, i els liders i experts especialitats. 

Els líders i experts general serien sobretot els polítics, i molt seguits per molts líders d' opinió o per la premsa. O gent que per a o per b és famosa i es considera líder d' opinió o famosa. 

A mi em surten moltes preguntes referent a aquesta temàtica. Se suposa que els líders son gent amb unes qualitats superior a la mitjana per liderar. No vol dir que siguin millors en res en concret si no que són el.legits per dirigir un àmbit.

Humanament o inconscientment tots tenim una certa adoració i admiració cap als líders. I fins i tot també molts tenim sentiments contraris cap als líders d' enveja i menys preu pel sol fet de ser líders nostre i que ens manin ja ens fot per dir ho alguna manera certa ràbia.

Ara bé el tema és si hem de creure ja en els líders pel sol fet de ser liders. i en els experts pel sol fet de que ells i una part de la societat els consideri experts. 

En tot cas diria que una de les característiques que la majoria de líders insinuan i exibeixen és un amor molt gran per l' interès comú,  És cert en general? Doncs jo diria que en general tenene molt menys amor pel bé comú que el que diuen tenir.  

Si ens centrem a la classe política podem veure com els polítics de dretes en general estan enamorats per les seves butxaques i per unes élits els quals es retroalimenten. Ara ells venen un interés pel pais i un amor a la pàtria excepcional. Si ens fixem en els seus discursos en general parlen de patria i no de persones. Ara bé els polítics de dretes realment estimen els ciutadants del seu pais? Doncs jo diria que no, pot ser una mica als dels seus colors o estatus socials però es evident que no estimen a tots els ciutadants del seu pais. 

Nomes cal mirar a la historia el maltracte que han fet les elits de dretes als seus conciutadants de classes populars, que els han explotat i fins i tot enviat a guerres per que es matessin pels seus propis interessos. Només cal veure com han actuat les monarquies i els dictadors de dretes. 

I l' esquerra, els líders d ' esquerra son mes bons que els liders d' esquerra estimen mes al seu poble? Doncs jo diria que una petita part pot ser si, pero en general diria que els liders d' esquerra se ' ls enfot tres pitos els ciutadants del seu pais als que diuen estimar tant. 

Cal mirar com als liders d esquerra els agrada el poder i com  bloquegen l entrada al poder de companys mes ben formats i preparats i cal mirar als paisos on hi ha agut dictadures d' esquerra com s han comportat els seus liders que diuen estimar tant el poble, en general s han comportat amb una brutalitat esfereidora. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

Jueces imparciales en España

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...