Ir al contenido principal

Líders politics.

 Vivim a la societat dels lideratges i experts generals, i els liders i experts especialitats. 

Els líders i experts general serien sobretot els polítics, i molt seguits per molts líders d' opinió o per la premsa. O gent que per a o per b és famosa i es considera líder d' opinió o famosa. 

A mi em surten moltes preguntes referent a aquesta temàtica. Se suposa que els líders son gent amb unes qualitats superior a la mitjana per liderar. No vol dir que siguin millors en res en concret si no que són el.legits per dirigir un àmbit.

Humanament o inconscientment tots tenim una certa adoració i admiració cap als líders. I fins i tot també molts tenim sentiments contraris cap als líders d' enveja i menys preu pel sol fet de ser líders nostre i que ens manin ja ens fot per dir ho alguna manera certa ràbia.

Ara bé el tema és si hem de creure ja en els líders pel sol fet de ser liders. i en els experts pel sol fet de que ells i una part de la societat els consideri experts. 

En tot cas diria que una de les característiques que la majoria de líders insinuan i exibeixen és un amor molt gran per l' interès comú,  És cert en general? Doncs jo diria que en general tenene molt menys amor pel bé comú que el que diuen tenir.  

Si ens centrem a la classe política podem veure com els polítics de dretes en general estan enamorats per les seves butxaques i per unes élits els quals es retroalimenten. Ara ells venen un interés pel pais i un amor a la pàtria excepcional. Si ens fixem en els seus discursos en general parlen de patria i no de persones. Ara bé els polítics de dretes realment estimen els ciutadants del seu pais? Doncs jo diria que no, pot ser una mica als dels seus colors o estatus socials però es evident que no estimen a tots els ciutadants del seu pais. 

Nomes cal mirar a la historia el maltracte que han fet les elits de dretes als seus conciutadants de classes populars, que els han explotat i fins i tot enviat a guerres per que es matessin pels seus propis interessos. Només cal veure com han actuat les monarquies i els dictadors de dretes. 

I l' esquerra, els líders d ' esquerra son mes bons que els liders d' esquerra estimen mes al seu poble? Doncs jo diria que una petita part pot ser si, pero en general diria que els liders d' esquerra se ' ls enfot tres pitos els ciutadants del seu pais als que diuen estimar tant. 

Cal mirar com als liders d esquerra els agrada el poder i com  bloquegen l entrada al poder de companys mes ben formats i preparats i cal mirar als paisos on hi ha agut dictadures d' esquerra com s han comportat els seus liders que diuen estimar tant el poble, en general s han comportat amb una brutalitat esfereidora. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.