Ir al contenido principal

Plena ocupació i treball de qualitat.

 La plena ocupació hauria de ser un objectiu bàsic i fonamental per a qualsevol societat o pais. 

La base del benestar social al meu entendre es fonamenta en el que per mi es més lògic que la gent es pugui guanyar per si  mateixa la vida, per una qüestió de dignitat personal, per una qüestió de justicia social. I per una qüestió de benestar social i col.lectiu. 

Desenvoluparé una mica els punts o el text anterior. 

Primer com a desenvolupament personal, el treball et permet desenvolupar-te personalment, exercir les teves habilitats físiques i psíquiques, quan un no pot treballar esta paralitzat físicament i mentalment. 

Segon com a desenvolupament de benestar econòmic i independència econòmica, quan és capas de generar ingressos per pagar les seves necessitats, té una llibertat i un benestar material, que el permet estar millor de cara al futur. 

L' economia en la creació de benestar comença en l' individu i totes les seves variables personals. 

Per tant al meu entendre negar la lògica principal de poder treballar a l' individu és negar-li totes aquestes possiblitats de desenvolupament personal i de poder obtenir benestar. 

L' àmbit laboral i la interacció a més a més genera interacció personal i aprenentatge entre uns altres. Convivència cultural social, personal, de coneixement. 

Quan una persona està ocupada i guanya un salari acceptable necessitarà menys ajudes socials i col.lectives i podrà aportar recursos pels demés. 

A part el treball aporta benestar pels demés, si jo faig una feina produeixo un bé unes sabates o faig cafè dono l' oportunitat als demés de gaudir d' aquest bé i de que altres puguin gaudir del meu coneixement i esforç fent cafè o fent sabates. 

Treballant un manté en tensió les seves capacitat mentals, personals, físiques i d' alguna forma pot generar menys necessitat sanitaria, tot i que és cert que hi ha treballs que pel seu desgast físic i psicològic acaben també generant mal esta i enfermetats personals. 

Si mirem l ' interés col.lectiu d' un pais si volem tenir bens i serveis de qualitat, lo primer que hem de fer un pais es aprofitar la capacitat de treball i el talent de les persones que viuen al pais. Com podem deixar a gent sense fer res quan molt possiblement tenen alguna cosa que aportar a alguna persona. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

La izquierda española y catalana.

  Se me puede acusar de hater, pero el nivel humano de los líderes de izquierda y de buena parte de sus seguidores, es a mi modo de ver bajo, muy bajo. Que significa bajo, que quiero decir con bajo, pues un nivel de hipocresia muy alto, falsedad personal, narcicismo personal, poca inteligencia, creencia de superioridad moral, pijismo, despilfarradores de dinero público, generadores de conflictos y malestar social econónomico, fomentan las bajas laborales, fomentan el absentismo, etc. etc. etc. Repiten mantras simplistas y falsos, que quedan muy bien. Un nivel de cursilirismo en el discursos y medidas. Un nivel de egoismo altísimo, solo les interesa su sueldo y trabajar lo mínimo posible, sobrexponerse en los medios.  Recientemente hemos visto a Iolanda Diaz, irse a los premios de los Oscar en Usa, a ministros de viaje en Usa, el pais que cuando les interesa es tan odiado, pero cuando les interesa les encantan esos paises, y los gustos pijos y caros.  Sacan malos resultado...

La perversio del funcionarat public.

  El model públic de treballador, fomentat en molta mesura pels política d'esquerres, sembla que és un model d'autoperjudici de la societat i d'abus d'uns quan en relació a la defensa d'un suposat bé comú.  És a dir, una bona part dels treballadors públics es dediquen i utilitzen la seva plaça laboral, per aportar el mínim al col·lectiu i aprofitar-se al màxim del col·lectiu. A l'inrevés del que hauria de ser la funció pública.  Si mirem les dades actuals dels treballadors públics el index de baixa laboral, s' ha duplicat; i ja era alt.  Com s'enten que les baixes augmentin si en teoria la medicina, la ciència i els serveis mèdics milloren.  Un altre aspecte es dels drets laborals, que signifiquen a la realitat, treballar  menys  hores. Reduir la jornada laboral, etc, etc.. més possibilitats de dies festius etc.etc.etc. Resumin, menys hores treballades. Treballar menys. Llavors ens diuen que tot ho fan per millorar els serveis públics, té lògica? ...

El patriarcat.

 L' altre dia vaig tenir un debat, una discussió de bar de cunyats, etc... en el que un amic o company em parlava del patriarcat com a culpable de tot.  Evidentment, parlavem de forma esbojarrada, però entenc que quan es referia a patriarcat, d'alguna manera entenia que el que ell em volia dir, era que la història humana es basava en un continu abús per part dels homes a les dones. Abús, maltractament, discriminació, etc...  Ell donava el patriarcat per un fet, cert, indiscutible i brutal. Pràcticament redueixen la història humana, a la relació de l'home amb la dona de domini i maltractament.  El curiós és que molt gent, i una bona part de la societat, en especial dones joves i de mitjana combreguen amb aquesta interpretació de la realitat.  La història humana ha sigut un patriarcat, i entenen el patriarcat només com una cosa dolenta: domini, abús i maltractament.  És clar dades per corroborar aquest pensament no en falten, les dones al llarg de la història...