Ir al contenido principal

Plena ocupació i treball de qualitat.

 La plena ocupació hauria de ser un objectiu bàsic i fonamental per a qualsevol societat o pais. 

La base del benestar social al meu entendre es fonamenta en el que per mi es més lògic que la gent es pugui guanyar per si  mateixa la vida, per una qüestió de dignitat personal, per una qüestió de justicia social. I per una qüestió de benestar social i col.lectiu. 

Desenvoluparé una mica els punts o el text anterior. 

Primer com a desenvolupament personal, el treball et permet desenvolupar-te personalment, exercir les teves habilitats físiques i psíquiques, quan un no pot treballar esta paralitzat físicament i mentalment. 

Segon com a desenvolupament de benestar econòmic i independència econòmica, quan és capas de generar ingressos per pagar les seves necessitats, té una llibertat i un benestar material, que el permet estar millor de cara al futur. 

L' economia en la creació de benestar comença en l' individu i totes les seves variables personals. 

Per tant al meu entendre negar la lògica principal de poder treballar a l' individu és negar-li totes aquestes possiblitats de desenvolupament personal i de poder obtenir benestar. 

L' àmbit laboral i la interacció a més a més genera interacció personal i aprenentatge entre uns altres. Convivència cultural social, personal, de coneixement. 

Quan una persona està ocupada i guanya un salari acceptable necessitarà menys ajudes socials i col.lectives i podrà aportar recursos pels demés. 

A part el treball aporta benestar pels demés, si jo faig una feina produeixo un bé unes sabates o faig cafè dono l' oportunitat als demés de gaudir d' aquest bé i de que altres puguin gaudir del meu coneixement i esforç fent cafè o fent sabates. 

Treballant un manté en tensió les seves capacitat mentals, personals, físiques i d' alguna forma pot generar menys necessitat sanitaria, tot i que és cert que hi ha treballs que pel seu desgast físic i psicològic acaben també generant mal esta i enfermetats personals. 

Si mirem l ' interés col.lectiu d' un pais si volem tenir bens i serveis de qualitat, lo primer que hem de fer un pais es aprofitar la capacitat de treball i el talent de les persones que viuen al pais. Com podem deixar a gent sense fer res quan molt possiblement tenen alguna cosa que aportar a alguna persona. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

Ioanda Diaz y los wokes.

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...

Reinvidicacións dels treballadors públics.

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

Acudits d' autonoms.

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu.