Superavit.

 L' iva el famós impost fantasma de les societats modernes i de l'estat del benestar. L'iva diuen és l'impost al consum. L'iva diuen és l'impost que recauden les empreses, però que les empreses no el paguen. És curiós dir això quan són les empreses les que han de fer la declaració de l'iva i abonar-lo a l'estat. Però el tòpic diu que l'iva no el paguen les empreses només el gestionen. Bé es pot mirar així.  La teoria econòmica parla de que l'iva és l' impost al consum, avalaria  una mica la visió general i popular que es té de l' iva. Però aquí si que hi ha un però i és que el consum va molt lligat a la producció i a la idea del producte i a la idea de valor, per tant mira't des de l' altre banda, l'iva seria el valor que creen les empreses i que es queda l'estat.  Al final un empresari d'un sector, pot dir que l' iva el paguen tots els productors del mateix sector i per tant no li afecta a la competència directa, ...

 Vivim en una societat on la classe política continuament para la de la necessitat de reformes y noves legislacions. La realitat social i economica la veritat es que de moment sempre segueix igual, es parla de reformes, i mes reformes que al final ni saben de que son i no serveixen per res. Si hi ha reformes a fer, segur que no son aquestes les que es fan. 

  Hay  mucha gente que te dice que hay que confiar en la justicia, si no confias en ella es que eres malo o es que no eres bueno.  Ahora bien esa confianza teorica de que los jueces aplican la ley en las realidades prácticas de la vida. En esa aplicación de la ley hay muchos sesgos individuales y colectivos de los propios jueces. Al fin y al cabo los jueces son seres humanos. Creer ciegamente en la justicia, o jueces que creen ciegamente en ellos mismos, es la base perfecte para tener una justicia ideologizada e parcial.  Lo vemos en España como en función de la ideologia del juez es mas rápido o menos rápido, tiene unos criterios o otros en función de la ideologia del acusado. Eso no debiera ser así pero por desgracia pasa en todos los lares del planeta, los jueces son personas y como tal tienen filias y fobias, y por muchos estudios y formación técnica no quiere decir que no sean tramposos y tendenciosos como lo puede ser cualquier persona de este planeta. No hace ...

 La política i els estats s'han convertit en institucions que basen la seva activitat en cobrar impostos i després entre altres coses donar ajudes i subvencions.  La filosofica pública en teoria sembla bona, cobrem impostos a tothom en funció de les seves capacitats, i gastem i ajudem a qui més ho necessiti, o gastem en aquell valor social i col.lectiu que més positiu és. 

  L'economia és basicament l'intercanvi de bens i serveis. I per que hi ha tants problemes i és tant fonamental l' economia en la vida de les persones? Per què sense un bon intercanvi mínim no podem viure, o podem viure en unes condicions molt precàries.  L' economia inclou coses de primera, segona i tercera necessitat, per tant és un terme que pot genera certes confusions i manipulacions.  Els diners que són? Allò tant important, per què són el mitja de canvi, són l'índex de valoració del nostre estat econòmic. Un índex amb valor real. Si jo tinc 50000 euros al banc, els tinc, i si no els tinc no els tinc. I si els tinc em puc pagar una vivenda i comprar menjar, i si no els tinc hauré de viure a sota un pont i demanar caritat per poder menjar.  Per tant els diners són molt importants a la vida de les persones, bé els diners es poden tenir també en forma de béns, o en forma de drets adquirits.  Si jo tinc en propietat vivendes cobraré rendes i d' alguna manera t...

  L' altre dia sortia un economista dient que l'escassa dimensió és la causa de la debilitat econòmica d' espanya.  Bé sense està plenament d' acord, i en part amb un cert desacord; diria que aquestes afirmacions es com llençar fum a l' aire. El tamany  de les empreses d'un pais és una variable, però no és la clau en positium ni en negatiu de que les empreses funcionin i l' economia d' un pais funcioni. 

 El refrany popular té aquesta frase, com a paradigma de les consequències de la violència. Si és cert podríem dir que l' aplicació de la violència sempre porta a conseqüències humanes funestes.  Estrictament és pot dir que evidentment no és cert del tot hi ha situacions que l' amenaça o l' aplicació de la violència ha salvat vides. No crec que calgui posar exemples, però en general si que sembla ser cert que l'ús de la força genera situacions molt complexes, doloroses, tràgiques i injustes. La violència és segueix aplicant sobretot per part dels estats i per part dels grups insorrectes, i entre estats també de forma continuada, per defensar-se d'un atac, o defensar-se d'un possible atac.  Cal veure que al llarg de la història hi han agut sempre guerres, i aquestes guerres i aquestes injusticies provablement han generat la llavor de futures guerres.  Les guerres religioses del passat, generen un futur amb moltes possiblitats de guerres, les guerres colonials, el...

El sector públic sempre esta demanant més y més recursos. No demanen directament més diners per que demanar més diners no queda bé.  Tots els representants d'institucions públiques, demanen continuament més i més recursos per gestionar millor el sistema públic. Sort que no els agraden els diners i són en general anticapitalistes.  Però aquesta filosofica social diríem generalitzada provoca que els governs hagin d' augmentar continuament la pressió fiscal al sector privat.  Com d' alguna manera al sector privat se'l considera egoista i dolent, no hi ha problema d' anar augmentant continuament els impostos al sector privat, format pel capitalisme malvat.  Es posen al mateix sac d' aquest eix a les grans multinacionals o gent rica amb el treballador comú o autonom o miniempresari. 

  Seguim arreu del món amb moltes guerres, creant una mica d'optimisme, diríem que els territoris en guerra son minoria respecte els territoris en pau.  Però segueixen havent-hi grans guerres i perills de que les guerres creixin i s'extenguin a altres territoris.  El motiu principal de les guerres són els territoris, guerres territorials. Els col.lectius humans ens identifiquem en families i després en grups i desitgem un territori on el nostre grup pugui manar i fer les coses al gust i al respecte dels interessos del nostre col.lectiu, grup, nació, etnia o el que se li vulgui dir.  La guerra bé doncs en general per la disputa d'un mateix territori, pel control de territoris adjacents defensius, o ofensius. Etc. Etc.  Per tant bàsicament les guerres són per dominis de territoris, per la situació de certs territoris, pels interessos econòmics i materials de certs territoris.  La pregunta és si es poden armonitzar tots aquests interessos particulars i col.lec...

  Els governs i la classe política són els directors, líders i directius de les administracions públiques. Ara bé les administracions públiques també tenen vida pròpia per que estan regulades, per tot un sistema legal que sovint les sobreeprotegeix, doncs d' alguna manera el sistema legal forma part del sistema públic.  Un té la sensació que dins l' administració pública hi ha un percentatge de gent amb molt poques ganes de treballar, que fins i pot arribar a obstaculitzar i boicotejar el funcionament públic des de dins les pròpies administracions, com a mode de protesta i de reivindicació de més privilegis i menys treball.  Ho veiem a molts serveis públics i empleats públic molt poc esperit de servei públic. I això té un cost social i crea un malestar econòmic.  Per què l administració funciona de forma tan opaca? Per què els ciutadants no tenim represants en l' administració pública que vellin per l' eficiència de les administracions.  Per què un empleat públi...

  L'extrema dreta en política diuen que està rebent molts suports i això asusta molt a uns determinats col.lectius principalment d'esquerres o de dretes moderades.  Ara bé un també té la sensació que s' usa el fantasma de que bé l' extrema dreta per tapar tots els privilegis i perpetuar els privilegis i la manca d' idees i solucions que tenen molts dels polítics d'esquerres o de dretes moderades.  Està molt bé criticar l'extrema dreta però no per tapar uns privilegis i per tapar la manca de solucions polítiques i d'eficacia política. 

 Els impostos com es diu són una imposició, i tenen un llògica social tots hem de col.laborar en el serveis públics. Ara bé un veu avegades en els serveis, els servidos públics i els veus amb molt poques ganes de treballar fins i tot en llocs d'exposició pública.  Estic en una biblioteca pública i hi ha dos treballadors sentats xerrant, diria que molesten una mica els usuaris de la biblioteca i es dediquen a no fer res. És normal que tinguin estones de relax i de relació personal, ara bé tanta estona xerrant i tan treballar al tram tram. Ningú els demana que treballin suant, ni amb estres ara bé altre cosa es recar-se la panxa estones molt llargues.  Si al funció pública i els funcionaris no es posen les piles una mica, el que passa és que al final paguem un munt d'impostos per serveis de poca qualitat i minsos.  Per que no reperteixen millor la biblioteca el personal i permet mes hores d'obertura si pel que sembla molta feina no tenen en relació a l' estona que port...

  Les noticies que un percep de la societat en general de les persones en particular, fetes per persones en particular, o pels propis col.lectius en general tothom es tira floretes del bé que han fet les coses i l'imprescindibles que són i evita parlar de tots aquells temes on pot ser no serien tan exemplar ni tan bons.  El victimisme, es generalitza tapant així a quan un és víctima o perjudicat de forma molt real.  Es construeix una societat on tothom tira per lo seu justificant el bé comú i guanya o en surt més ben parat qui pot fer més força social o econòmica.  Però la realitat és que en general les persones no som ni practiquem la justicia de forma tan generalitzada com venem, ni som tan altruïtes com anunciem i publicitem. 

  Els conflictes de fronteres, de regions, d'independències per territoris. Molts d'ells acaben en guerres i en morts, ferits i destruccions de territoris. El preu humà és elevadíssim. Val la pena?  És evident que ambdues parts tenen arguments, tenen raons, però no veuen o minimitzen les raons dels altres.  És evident que tothom porta al darrera una història de maltracte d' agressions, quin poble no ha rebut agressions? El problema és que els pobles no veuen com a agressions les agressions realitzades.  Per tant si jo em sento agredit i no veig que jo també agredeixo la meva actitut quina sera? Quina serà l' actitut col.lectiva de pobles que es senten agredits, però no veuen les agressions que fan?  La conclusió és que seguiran agredint amb la confluència de que s'estan defensant. I sí s' esta defensant, però al mateix temps estan agredint lo que passa és que la segona part no es diu, s' amaga o no és te en compte. 

Hi ha molta gent que utilitza el criteri democràtic quan li interessa pels seus interessos o per allò en que creu.  Quan la majoria coincideix en el seu interès apel.la i exigeix que el criteri majoritari sigui el que predomini, i apel.la llavors  a la democràcia.  Quan les desicions es prenen per lideratges o negociacions entre partits llavors el criteri de la majoria passa a ser en segon terme, hi ha  no importa el que pensa la majoria si en una negociació puc imposar la meva voluntat. Així els partits imposen la seva voluntat amb moltes temàtiques i se'ls enrefot si hi ha o no hi ha una majoria social que recolza aquestes polítiques o no les recolza, si ells poden imposar la seva voluntat doncs ja els sembla bé. 

És constant veure a col.lectius de treballadors reivindicar més recursos, un eufemisme de la paraula diners que els faria igual quedar una mica malament o veure el plumero del que realment volen són més diners per ells i treballar menys.  Els col.lectius públics a espanya en general tenen el denominador comú de que el primer que els motiva són els seus diners i els seu beneficis col.lectius i finalment privats.  Tot aquest interès sempre es barreja en presentar-se per defensar l' interès públic i l ' intereés general.  A la pràctica no hi ha manifestació dels col.lectius públics que coincideixi amb més demandes salarials o aventatges laborals. 

  El problema dels furts a les ciutats es repeteix eternament. No és un problema d' ara sino un problema que ve de lluny i d' anys i les administracions públiques no són capaces de resoldre a pesar dels innomerables recursos públics és a dir diners del contribuent gastats en politics, polícies i jutges.  Polítics del parlament fan les lleis per detenir la criminalitat i és obvi que els petits furts no es penalitzen com els grans furts.  Ara bé per que no es penalitza la multireincidència? Com pot ser que una persona hagi comés més de 30 furts i la deixin anar al carrer sense més ni menys? Ara els polítics ens diuen que la solució és posar més jutges, i de que servirà posar més jutges i jutjar-los més ràpid si el que s' acabarà fent és torna a deixar anar els delinqüents al carrer. Per on passa la solució de la multireincidència?   

  Hi ha molta gent que defensa el nivell impositiu de l' estat del benestar. Ara bé en determinats impostos que casualment en ells els interessa llavors no hi estan favors.  O bé gent que esta a favor dels estats del benestar i el nivell fiscal per que ells en surten clarament beneficiats.  Si tu ets pensionista, funcionari, polític o el teu sector viu de subvencions públiques quants més impostos es recauden més provabilitats tens tú de sortir-ne beneficiat.  Aquella gent que defensa tan vehement l' estat del benestar actual i el sistema fiscal actual per que el defensa, per que en surt beneficiat o pel benestar general?  Per que aquells que demanen més estat i més impostos comencen ells per pagar més? Per que no regalen i miren de pagar el màxim d' impostos i no buscar les formules per pagar el mínim com generalment, si no fan ja trampes i evasió fiscal? 

Els impostos com bé s' entreveu amb el nom són una imposició. En general que ens facin imposicions, que ens imposin no ens agrada massa a ningú i en genera una posició contraria a la defensiva.  Això no vol dir que crear impostos sigui dolent, per que gràcies els impostos s' ajuda a molta gent i es realitzen moltes tasques col.lectives.  Els impostos podríem dir són una obligació a ajudar.  Tu pagues impostos i amb aquests diner l' estat realitza coses i ajuda a la gent. Per tant d' alguna manera els que paguem impostos ajudem a la gent, però ajudem d' alguna manera obligats, crec que ningú o quasi ningú paga impostos de bona gana.  De fet dins el sistema impositiu tothom intenta pagar el mínim possible, i fins i tot diria que no es pot pagar més encara que un vulgui.  Ara bé els impostos d' alguna manera determinan que fem, com treballem i determinen la nostra vida en el temps i les activitats diaries, en lo positiu i en lo negatiu.  Amb el pagament dels i...

L' estat, el sector públic és una nebulosa complexe i gegantina, i com a totes les nebulos gegants inmenses són molt difícils de valorar i definir i sobretot de conèixer.  En les dades oficial l' estat representa el 40 per cent de l' economia. Aquesta dada és una dada estimativa del percentatge d' activitat econòmica que representa l' estat.  El comunista pur demana que tota l' economia estigui dirigida directament per l' estat o per dir -ho numericament que el 80 per cent de l' activitat econòmica estigui dirigida per l' estat.  En l' altre extrem tenim el col.lectiu liberal aquells qui creuen que l' estat hauria de només determinar el 20 o el 10 per cent de l' activitat econòmica.  Després tenim els porcentatges entremig el socialistes creuen en un estat de participació de 40 o el 50 per cent, els partits de dretes creuen que l' estat ha de representar entre 30 o el 40 per cent.  Els percentatges de participació de l' estat en l...

  El sector públic que aforeix serveis fonamentals per la societat, per això moltes vegades elevat alts altars.  Aplaudits fins la sacietat moltes vegades, quan hi ha crisis fortes. El sector públic és molt complex de valorar per les seves aportacions bones i fonamentals dins la societat. Però al mateix temps el sector públic és ple d' ineficiències i abusos per part dels mateixos treballadors o per empreses associades al sistema públic.  Hi ha una actitut avegades de queixa constant dels treballadors públics que en alguns casos imagino que implicarà que no és la millor actitut per treballar.  I veiem una molt poca responsablitat en el resultat dels serveis. Molt poca autocrítica dels servidors públics en allò que fan.  Ho veiem en sanitat en educació ells mai fan autocrítica d' allò que fan i com funcionen i del resultat en l' educació i del model sanitari.  Un altre exemple de la poca implicació pública són les biblioteques públiques sempre amb horaris el...

 Vivim en un sistema social i econòmic definit pels estats i la societat.  I sembla actualment que només la gent gran puguin viure bé. Altes pensions, pisos de propietat i descomptes i serveis per tot arreu. Especialment de senyores grans que tenen en general una esperança de vida més elevada.  A corpus de rei, si és tan just i socialment acceptable que els joves i els treballadors privats tinguin salaris tan minsos, lloguers i accés a la vivenda tan complicats i mentre estan l' estat gasti la major part del pressupost públic als pensionistas i sanitat altre vegada en serveis per la gent gran.  No oblidem tampoc que el col.lectiu de pensiones acumula el major percentatge de vivendes en propietat de la societat. 

 Que bien les van a las izquierdas los milmillonarios que hay en el planeta para desviar la atención de sus defecter y para generar votos con la existencia del enemigo malvado. Y si encima simpatizan con la ultraderecha más malos son y los izquierdistas  más felices se sienten de tener a un enemigo para tapar sus ineficiencias e hipocresias.  A la mayoria de gente de izquierdas que conozco en la práctica cuotidiana les interesa y les encanta su dinero y el dinero,  y trabajar muchos de ellos lo justo.  El trabajo es aportar a la sociedad, pues bien la filosofia de buena parte de la izquierda es que el trabajo es esclavismo y explotación y por tanto cuanto menos se trabaje y con menos ganas mejor.  Ahora bien los de izquierdas no tienen ningún problema explotar autonomos con impuestos abusivos y quedarse ellos el dinero. Los de izquierdas no tienen ningún problema en explotar a a base de impuestos al trabajador privado y ellos vivir de lujo en la función púb...

En España parece deporte nacional querer jubilarse cuanto antes mejor. Y se cumplirá el refrán cuanto mejor peor. Es habitual escuchar a gente con 50 años que empiecen a hablar de la jubilación.  De que estan pensando en jubilarse, de que hablarán con el gestor haber en cuanto les queda la paga.  Otros que tienen enfermedades crónicas pero que les permiten hacer todas las actividades de la vida, también piensan en jubilarse a los cincuenta y poco.  Esa es la mentalidad de mucha gente, de una buena parte de la población trabajar lo menos y jubilarse cuanto antes. El costo social de esa forma de ser ni se lo plantean. De que vivirán de la paga que reciban e imagino de unos ahorros lo demás no les preocupa. Y la paga quien le pagará el estado, y de donde sacará el dinero el estado de los trabajadores. O sea que vivirán del resto de trabajadores hasta el final de sus dias, lo único que les importará es que ellos tengan para vivir. Si eso crea miseria al resto, que la crea o l...

  La cultura de la izquierda y la ultraizquierda sigue y lleva siglos ya osea que tiene pinta de que seguirá asi bastantes más siglos con los mantras de las respuestas simples y populistas a los problemas. Y sobretodo en base a una demagogia y un uso de las emociones de forma chantagista.  La cultura de las ayudas crea un chantage moral e intelectual por que claro quien puede estar en contra de querer ayudar. Pero detrás ese concepto de ayudar hay muchas trampas y manipulaciones que provocan que ese ayudar no sea ayuda, se convierta más bien en abuso y corrupción por parte de  muchos ayudados y por parte de muchos que viven del sector público.  Es por eso que las políticas de izquierda tal y como estan formuladas lo único que hacen es crear nuevos problemas, pobreza y perpetuar los conflictos. Que a mi modo de ver al igual es lo que quieren muchos líderes de izquierda y seguidores de la izquierda perpetuar la pobreza para si poder seguir odiando a los ricos y a los c...