Superavit.

  La españa actual sigue arrastrando una historia convulsa y peleona entre sus gentes y regiones. En la españa actual pervive un rencor muy intenso entre izquierda y derecha y un rencor muy intenso entre centralistas y regionalistas.  Todos dan la culpa al otro bando, los regionalistas dan la culpa de todo al centralismo, y el centralismo da la culpa de todo a los regionalistas. Y se aplica en el ámbito político, social, económico, deportivo.  El rencor desgraciadamente es una de las bases de la convivencia española eso si se tapa con buenas palabras, pero lo que subsiste en los colectivos ideologicos no es el amor a lo propio si no el rencor a lo ajeno. Y evidentemente hay grados de rencor y de maldad.  Y diria que el rencor de la parte central a las regiones es muy superior y mucho más malicioso que el de las regiones hacia al centro.  La derecha centralista tiene una envidia y un rencor profundo por que los regionalistas no se subyugan a su poder. Prefieren p...

 Diria que un dels grans problemes de la societat és la potència que té el sector públic implica la possiblitat de fer ne un ús abusiu i fraudulent de l' activitat pública encaminada al corporativisme del sistema.  Per una part tot i que l' objectiu és donar un servei públic que formalment es dona existeixen els interessos egoistes de cada individu i els egoïsmes com a col.lectiu que es poden desenvolupar molt bé en un entorn de poder.  Com que no tenen un contrapoder poc a poc es van creant estructures i mentalitats de la queixa , de l' egoisme i de la falta de responsablitat en qualsevol activitat pública.  Fixem-nos que el sector públic sempre demana més, més recursos diuen, que volen dir més diners, no concreten per què exactament ho fan poques vegades, millors salaris, més professionals etc. etc. tot per poder tenir millor condicions laborals, millors salaris, menys feina, menys responsablitats.  Si alguna cosa no funciona bé ells mai en tenen cap responsab...

 Els autonoms viuen entre mig del més salvatge capitalisme empresarial i del més salvatge expoli fiscal. Viuen en la incertesa del dia a dia. Diuen que estan poc malalts etc. etc. que no tenen apenes prestacions a la desocupació i ni ajudes quan han de tancar la pròpia empresa.  També s' ha de dir que molts d' ells han pogut guanyar-se molt bé la vida i després de fases de molt treball han aconseguit viure també sense haver de fer feines pesades.  El que si és cert és que els partits d' esquerra apenes els ajuden, jo diria que els veuen com en certa enveja i els partits de dretes tampoc els ajuden doncs són una competència a la gran empresa.  Així doncs els autonoms viuen políticament en terra de ningú però al mateix temps són dels que estan més immersos en el teixit social i productiu. 

 Macron va causar polèmica a frança amb el tema de les vacunes al afirmar que volia fastiguejar a qui no es vacunés de la covid. L' argumentari és senzill no vacunar-se posar en risc la vida d' altres persones i això està científicament demostrat.  La primera pregunta que un es fa és si cientificament està demostrat que la vacuna aquesta seria eficas i sobretat si perjudicaria a qui s' hagues vacunat.  La segona pregunta és on queda la democràcia i la llibertat personal davant aquestes polítiques que obliguen a vacunar-te o si no ho fas s' et privaran certs drets com el de movilitat o el dret al treball.  L' afirmació de que la vacuna arreglaria el problema del covid  i que estava cientificament demostrat és quan menys cientifícament indemostrable, com es pot saber en una població mundial de forma rigida i segura que la vacuna ajuda significativament a resoldre un problema.  EL curiós és que la vacuna era molt important però no el suficient per treure totes...

  Llegia l ' altre dia un article que parlava del partit republicà als estats units. L ' article era pretenciosament en to constructiu, equidistant, raonable, fet experts i per una visió acertada i bona de la realitat.  Però darrera del to perdona vides de l' article un es pregunta si l' article és equidistant, humil i profund tant com el to de l' article sembla autoconsiderar-se.  L' article dona per fet moltes coses que els republicans són molt i molt dolents i que els democràtes són molt i molt bons. És això cert? No hi ha res més? No es pot aprofundir més? No es pot criticar res del partit democràtica i dir res de bo del partit republicà? 

 Els moviments d' esquerra parlant continuament i com a eix central de les seves polítiques de la justicia social, que equival a la redistribució dels bens per igual. Però aqui entrem en multituts de debats, de l' esforç, la situació de cada ho, etc. etc.  Quin és el model més just o el model més bo? Que no hi hagi rics? Que no hi hagi megarics? Que no hi hagi pobres?  Les preguntes i les teories són complexes i les pràctiques encara més complexes. Hi ha tasques més dificils i amb més responsablitats, hi ha tasques molt mesurables i altres no tant mesurables.  Hi ha tasques que tenen risc personal, hi ha tasques que provoquen desequilibris i enfermetats etc. etc. etc. I un altre aspectes important les tasques les feines permeten les relacions humanes i el desenvolupament personal i social. 

La pregunta puede parecer absurda pues la respuesta es bien sabida, si es una democracia. Pero entonces por que la pregunta?  España si es una democracia forma y legal, por que hay una constitución democrática y por que hay un régimen electoral libre. Seguimos y entonces por que la pregunta?  La pregunta tiene sentido en la práctica real de esa democracia. Tu puedes tener un sistema unas instituciones democrácticas pero si la práctica de sus individuos que asumen esos cargos es de muy baja calidad democráctica para usar el mismo término estamos ante un sistema democráctico medio fallido. Por que mires dónde mires en españa existe el mismo sistema formal democrático pero real muy poco democrático. El pais funcion más por simpatias y antipatias, y exagerando un poco pero creo que no faltando a la verdad funciona por envidias, odios, maldades y enchufados. Si te consideran de los malos algún sector van a ir a por ti por lo civil o lo criminal, y si un sector te considera bueno te...

El wokismo y la izquierda en general siguen viviendo en los mundos de yupi, en un narcicismo fanatizado personal que tapa toda una serie de inseguridades psicologicas, envidias, avaricias y egoismos personales. Acaso el ser humano es tan buena persona? Acaso ellos son tan buenos? Acaso el ser humano no es avusibo y envidioso? Acaso ellos aman a todo el mundo? Acaso ir de izquierdas no es una gran tapadera para ser interesante y hacerse el bueno? Acaso no es un pensamiento infantil pensar que la gente es buena, honesta, solidaria y trabajadora por que si? Se ha enterado la izquierda que la gente es muy egoista y abusadora sean ricos o pobres?  La izquierda a mi parecer sigue viviendo en los mundo de yupi se creen que la naturaleza humana de la clase obrera es buena y maravillosa y que todos se quieren mucho entre ellos. El ser humano es acomodaticio por naturaleza, eso implica que tienda a acomodarse y no a mirar por el bien público y general.  Un funcionario si un trabajo es m...

  En la mentalitat general i sobretot del pensament d' esquerres lo públic és contrari al capitalisme. Lo públic és lo bo per que és lo diametralment oposat al mal que és el capitalisme.  A la pràctica si entenem que el capitalisme és l' explotació dels treballadors per part dels maliciosos capitalistes i burgesos. El sector públic desgraciadament jo diria que fa una cosa pitjor que el capitalisme que és l' explotació dels treballadors per part dels funcionaris i polítics. Parlaríem de l' explotació legal per part d' uns col.lectius com són la classe política i bona part dels funcionaris del resta de treballador privats i autònoms a base d' un sistema legal i públic d' impostos elevadíssims i de drets per part dels funcionaris  a no fer res i el dret a ser ineficassos i fins i tot el dret de agreujar les situacions i crear més problemes i conflictes com diria que passa actualment.  Així arrivem a la situació actual dels estats del benestar on el sector que v...

  Fa uns dies anava pel carrer hi vaig sentir una conversa entre dues senyores que donaven la culpa al capitalisme de no se que.  És clar que tenir un culpable tranquilitza i allibera. Si algu que no soc jo és culpable jo estic lliure de culpa i per tant tot és perfecte de cara a mi.  Però la llibertat de culpa serveix sovint per tapar les pròpies culpes o per tapar les culpes dels que si que són responsables també de tal situació. Utilitzar el capitalisme o com a pare de tots els mals, com a comodí en cas de dubte va molt bé per tapar tots els abusos propis o de sector afins. 

La cancel.lació de twitter per part de molts periodistes i mitjans de comunicació just en el mateix moment no deixa de ser curiosa pel moment, per la coincidència i per una clara voluntat d' expressió pública.  Els periodistes just s' adonen que twitter es nefas després de la victòria de trump, rabieta? Doncs ho sembla. Honor ferit per que twitter ha guanyat el que deien que havien de fer els el.lectors en els seus mitjans. No voler col.laborar i reforçar a qui els pren el mercat informatiu. Altre cop podem veure ho com rabieta o egoisme per no afavorir la competència, d' això se' n diu egoisme, no valors morals.  Un altre aspecte és la coincidència en el temps de tots al mateix temps, quan ho fa un ho fan els altres no deixa de demostrar un signe de poca personalitat i poca valentia, jo faig el que fan els demés no fos cas que em quedi sol.  I el tercer aspecte és el de voler que tothom ho sapiga, fer mèrits davan la societat que nosaltres els que marxem de twitter som...

Vivim en un pais on sembla o em sembla que hi ha una part de la població que viu en la cultura de voler no fer res, o un no fer res pels altres. A més a més sembla que vulguin extendre a uns el  no fer res i als altres explotar-los al màxim.  Per una banda sembla que justifiquin i defensin el no fer res. Per exemple hi ha gent que sembla que vulgui que es fomentin les baixes, les jubilacions anticipates, el jubilar-se quan abans millor. Sembla que fomentin el treball de baixa intensitat i qualitat. Reduir la jornada laboral a sota mínims d' hores i de dies. Etc. etc.  Dins el funcionariat sembla que els partits d' esquerra i els d' extrema esquerra més fomentin el treballa de baixa intensitat i qualitat dincs la funció pública i a més sembla que ho vulguin extendre a les empreses privades. Molts sindicats sembla que estiguin a la mateixa linia.  Hi ha una cultura i una voluntat de jubilar-se quan abans millor, de fer quantes menys hores laborals millor, més vacances ...

  L' altre dia sortia d' una cafeteria i un amic parlant dels treballadors de la cafeteria va dir: total pels quatre duros que cobren, imagino que referint-se que cobre poc i que la culpa és dels empresaris. La pregunta que em faig és la culpa és dels empresaris? La lectura simple i sinzella és dir si els empresaris paguen més salaris el problema queda facilment resolt i llavors perquè no ho fan per que són dolents i miserables i avariciosos? O hi ha altres causes per què els salaris es mantinguin tan baixos i ajustats?  Cal dir que en parlar de salaris hi ha molts tipus d' empreses i entitats diferents.  El cost que paguen les empreses o entitats per la cotització dels treballadors és aproximadament del 40 per cent del valor del seu salari.  Molts pensaran que això és una despesa que ha de pagar l ' empresari en benefici i protecció del treballador i que per tant espavilin els empresaris i si cal fins i tot que es fotin i si cal fins i tot que s'endeutin i s' e...

 Els diners són papers o algo fàcilment convertible en diners com són els dipòsits bancaris que tenen un valor numèric.  Com deiem són uns papers amb unes característiques especials tant d' impressió com de paper per fer-los difícils de reproduir i imitar.  Contenen un valor numèric i altres codis d' identificació.  El valor que tenen és allò en que la gent està disposada a vendre productes i serveis.  Per tant els diners en si no tenen cap valor, tenen en relació al que la gent esta disposida a oferir per aquells diners.  I la gent accepta els diners per que creu que podrà aconseguir altres bens o serveis amb aquells diners.  Per tant els diners són simplement un mitja d' intercanvi i de valor en tant en quan la gent els accepti.  I els intercanvis d' aquests diners es donen en el que anomenem diferents mercats, el mercat de vivenda el mercat del treball, etc... El problema apareix quan en aquests intercanvis hi ha gent que no pot accedir a certs...

 La sanitat i educació públiques són un pilar fonamental de qualsevol societat que vulgui ser solidària i justa, per què actuen en dos pilars básics de la formació i el benestar de la persona.  Ara bé com a pilars és també possible que se'ls usi i es manipuli molt alrededor d' aquests dos serveis bàsics.  Per una banda molta gent parla i actua com per l' usuari final són gratuites com si aquestes serveis no tinguessin un cost econòmic.  Per tant una bona part de la societat no parla del cost social i econòmic que tenen aquests i no parlen d'on i qui paga aquests serveis.  Fins i tot hi ha una corrent de pensament que volen sempre més i més recursos i diners per aquests sectors.  És a dir socialment ens centrem en que necessita més recursos la sanitat i l' educació i en canvi por es parla de millorar la gestió d'aquests recursos, això per molta gent és secundari.  Per molta gent d' ideològia social és secundari el tema del cost i és secundari el tema de...

Sóc usuari del Bicing de l' Eixample. L'experiència d' anar amb bicicleta pel centre de Barcelona pels carrils bici és complexa sobretot a hores punta.  Fixant-me en el que passa quan circules pel carril bici d' una forma prudent i respectant els semàfors, t' adones que una majòria de ciclistes es salten tot tipus de senyals en especial els semàfors en vermell. Avegades hi ha un espai gran sense cotxes i és molt temptador i poc perillós creuar en vermell, però avegades creuen molt just al costat dels cotxes i dels peatons.  També és cert que un percentatge circulen a velocitats prudents i circulen amb precaució tot i saltar-se alguns senyals. Cal dir que les bicicletes i patinets no generen el mateix perill pel peató que els cotxes, motos o autobusos.  Per altre banda dels ciclites o patinets que si s' aturen al semàfor molts arrenquen just en el canvi de color un altre vegada quasi fregant-se amb els peatons o cotxes.  I quan et quedes parat al semàfor tens por...

  La sanitat pública és eix de continues queixes per la seva manca de recursos i per lentitut en la seva atenció.  La complexitat i la magnitut de casos i situacions diferents fa de molt difícil anàlisis i millora d' aquest sector.  Per una banda és un dels pilar de benestar d' una societat desenvolupada i social, per altre banda genera uns costos econòmics i per tant també socials elevadíssims.  Però el conflicte està servit per un cantó els usuaris que volen més i més sanitat pública però que després es queixen si els pugen els impostos per pagar-la o bé la gent vol més sanitat però que hi paguin els altres ells no. I per un altre banda tenim els sanitaris i les empreses sanitaries que sempre volen més i més recursos i treballar menys hores millor.  Per altre banda tenim la gent que fa un ús abusiu i intensiu de la necessitat que moltes vegades amaguen més aviat problemes personals i de soledat.  Per altre banda tenim una medicina freda i robotitzada que ...

  El tema dels funcionaris és un tema tabú i posar-los a tots dins el mateix sac encara és més tabú. Ara bé és un tema molt important i fonamental per les tasques que realitzen des de la gestió del diner públic fins a la realització dels serveis bàsics com policia, justicia, sanitat o educació.  Que el cos de funcionaris és básic pel funcionament i benestar d' una societat no té cap mena de dubta.  Ara bé un tema que no agrada és qüestionar l' activitat pública en general, l' efectivitat de la configuració dels serveis, qüestiona la qualitat del treball d' alguns funcionaris i per últim analitzar els salaris i condicions laborals que percebeixen. 

 Molta gent es queixa de la clase política, es queixa dels partits polítics. Però al mateix temps després els recolza.  En les democràcies el sistema lògicament afecta la realitat del país però el sistema menys dolent la democràcia també crea una situació de guerres pel poder.  En general l' oposició es dedica a fer crítica destructiva i toperdinar l' activitat dels govern. La democràcia en certa manera és un model que implica certa confrontació política. El problema resulta quan aquesta es fa sense escrúpols i ètica ninguna.  Moltes vegades veiem polítics que tot el que diuen és independent a la veracitat de la realitat per què el que bàsicament interessa és aconseguir el poder.  Per tant el problema rau en la manera de ser de les persones, que som com som i en moltes ocasions creem problemes a la societat mentre aquesta ens paga diners i un salari que en teoria hauria de servir per solucionar problemes. Per tant si l' èsser humà no fa introspectiva de la seva ...

 Es parlar sovint del problema de la petita delinqüència. El cost social que té per la gent que et robin la cartera, el mobil, la bicicleta elèctrica o que t' entrin a casa a robar.  El cost policial i judicial sembla que no és suficient ni capaç de resoldre el problema de fons del per què i qui són aquests delinqüents i s' aconsegueix d' alguna manera que es reinsereixin socialment, per què si no es repetiran continuament els problemes de robatoris i delinqüència.  Deixar-los en llibertat provisional és molt poc efectiu per què molts d' ells tornaran a delinquir a no ser que es faci un seguiment exastiu i se' ls garanteixi un lloc de treball i se' ls obligui a assistir a un lloc de treball, altre banda si no el més provable és que tornin a reinsidir. I a part se' ls faci un seguiment psicològic i personal per què canviin la seva forma d' actuar i es puguin integrar socialment.  

Estaremos de acuerdo que el pleno empleo es un objetivo económico y social al mismo tiempo para cualquier sociedad o pais.  Si la gente tiene empleo, eso le garantiza un salario, un modo de vivir además de un modo de socializarse y desarrollarse profesionalmente y personalmente.  Además estar empleado y trabajando supone aportar bienes o servicios al resto de la sociedad, por lo tanto puede ser o debiera ser una forma de sentirse útil y realizarse personalmente.  Si los médicos no trabajan, nos quedamos sin sus servicios, si los panaderos no trabajan nos quedamos sin pan. Obvio pues que el trabajo es uno de los ejes fundamentales de una sociedad.  Aqui uno se pregunta porque una parte de la izquierda parece estar en contra del trabajo, ven en el trabajo un sistema de opresión y solo de opresión. Un exceso de trabajo impuesto genera opresión pero una disminución constante la jornada laboral también genera opresión y pobreza en el sentido más amplio del termino.  ...

  La Unión Europea, ha impuesto aranceles a la entrada de coches eléctricos chinos.  La medida se ha impuesto justo después de las elecciones europeas por parte de los partidos de la derecha europea.  Primero es curioso que en plenas elecciones europeas los partidos de la derecha no informaran de los mas mínimo lo que ya tenían pensado hacer.  Es  mucha casualidad que justo la semana después de las elecciones europeas se implementen esas noticias.  Claro está que la subida de aranceles a los coches chinos genera un aumento de precios para los consumidores a lo mejor esa es la información que no querían que supieran los electores antes de votar.  Lo curioso es que se subvencionen los coches eléctricos  y en cambio se penalice su importación.  Por que simplemente no se subvencionan los coches eléctricos facturados en europa, o más bien se bajan los impuestos a la fabricación de coches electricos y nos ahorramos una guerra comercial con China y ...

  L' esquerra o aquells que has consideren d' esquerres han establert una societat de drets. Lo qual en certa manera esta molt bé i té molt de mèrit o almenys podem dir que és una cosa socialment positiva i que ha fet molt de bé a moltes persones.  Ara bé dincs aquesta categoria drets universals, avegades s' inclouen drets que personalment almenys per mi no ho haurien de ser. Un exemple molt clar és el del dret a l' abortament.  El curiós dels drets és que per que es compleixin moltes vegades generen uns deures.  I en canvi des de l' esquerra no es fomenta la responsablitat ni el deure de col.laborar en l' acumplement dels drets més que de forma molt puntual. Un exemple clar és que no s' exigeix ni es demana la ciutadania que es cooperi i s' esforci per millorar la pròpia responsablitat en l' us dels bens públics ni en cooperar en la realització dels serveis públics.  A l' hora de fer els serveis, de prestar serveis i d' abusar dels serveis h...

 Si un mira la quantitat d' impostos que paguem es fa complicat de valorar per com a contribuents les diferents situacions són molt variades.  Ara bé els impostos que esta pagant qualsevol treballador privat, autònom a petit empresari són normals? Són justos?  Un atònom paga com mínim 300 euros al mes de seguretat social. Depen de quina activitat un 21 per cent d' iva, i a més ha de pagar irpf i altres tasses i etc.  És normal? És lògic? Que rep a canvi?  Evidentment la situació de cada treballador i la vida personal de cada ho és molt diferent.  Ara bé si un fa número a l' engrós un treballador privat paga a l' entorn del 50 per cent del que genera i un petit empresari també.  No és això una espècie d' expoli que genera pobresa i malestar a la societat?  Per què és evident que així amb aquest sistema tothom vol jubilar-se i ser funcionari.  Si el privat que no té res segur, que ha de competir i vendre cada més el seu treball o el seu product...

  Els partits d' extrema esquerra sembla que el seu model econòmic i social sigui el de treballar quan menys millor en quan a temps i quan de menys qualitat el treballador també millor.  Només fa falta veure l' ambient social on tohom o quasi tothom vol treballar l' administració pública.  Els líders dels partits d' esquerres però també de dretes es dediquen a fer regals de quan més fàcil sigui demanar una baixa millor, de que quan menys hores es treballin millor, i que quan abans et jubilis millor.  Aquesta realitat social on el  que treballa està penalitzat per què viu pitjor o molt pitjor que el que no treballa.  Quan menys es treballa en un pais y mes gent reb ajudes de l' estat més han treballar els que treballen i menys guanyaran que és el que està passant actualment a les socialdemocràcies. 

 Continuament veiem que els governs anuncian que donaran ajudes a tals col.lectius o tal sectors.  En canvi mai es parla massa de qui donarà aquestes ajudes.  Les del govern lògicament les paga l' estat i se suposa que l' estat el paguem tots.  És evident que cada ajuda que dona el govern genera un control i una buròcracia pública per tenir que controlar aquestes ajudes.  Per tant les ajudes encareixen el cost públic en burocràcia i en impostos del resta de ciutadants.  Les ajudes públiques són pa per avui i gana pel futur, per que ajudant a uns estàs perjudicant a altres.  Moltes petites ajudes públiques acumulades generen una càrrega impositiva elevadíssima que al mateix temps generarà més problemes i que al mateix temps genererà la necessitat de noves ajudes públiques. 

Lo público tiene muy buena prensa en determinados sectores sociales como algo casi divino. Para la izquierda lo público es señal de bueno, de defensa de lo de todos. La realidad a mi modo de ver es bastante más compleja y contradictoria que esos sloganes de la izquierda. Lo público comporta impuestos, impuestos sobre todo a aquellos que trabajan. Si esos impuestos llegan a ser abusivos en realidad lo público pasa a generar cierto malestar social en vez de lo supuesto contrario.  El modelo público de trabajo se basa en oposiciones aveces muy duras.  Esas oposiciones no garantizan para nada la calidad del trabajo posterior realizada por el trabajador público.  El modelo de trabajo público se basa en unas oposiciones y puntuaciones y una vez lograda la plaza se pasa a prácticamente toda una serie de derechos que tiene que pagar el resto de la sociedad. Esos derechos no conllevan unas obligaciones apenas de forma equilibrada y justa.  Hay casos de funcionarios que viven ...

 La nueva política española estuvo formada principalmente por dos partidos políticos Podemos i Ciudadanos, pues bien entre los dos han pasado de llegar a tener 120 diputados para llegar en pocos años a casi 0.  Irene Montero, Pablo Iglesias, Albert Rivera, Ines Arrimadas, llevaron a lo alto a sus respectivas formaciones hasta undirlas en la más irrelevancia electoral. Con la gravedad de la cosa que los que cogieron principalmente sus votos son los dos partidos con más casos de corrupción y un partido de extrema derecha.  Es para felicitar a estros 4 políticos de su azañá lograda. Lo curioso es que sigan con la cabeza muy alta o en la política activa o en los medios de comuncación como grandes analistas. 

 Com a ciutadà català que soc si és que no m`he equivocat veig de forma més propera les coses que es fan a catalunya el govern català, no per antipatia i per acossar a Catalunya que ja és prou acossada per una bona part de catalanofòbics.  Bé no entenc per què el presidents de la generalitat i del parlament, un cop acabada la seva funció pública han de cobrar una pensió vitalicia i desproporcionada al llarg de tota la seva vida. No entenc a més a més per que se ls ha de pagar un despatx i secretaris. Per fer que? Aportar que?  No és això malversació de fons públics?  Un dira és que quan realitzen la seva tasca el seu salari és molt baix en proporció a la seva responsablitat, si és així que cobrin més però per la feina feta.  Si els presidents ja abusen de les arques públiques que hem d' esperar que facin la resta de polítics i servidors públics? 

 És curiós que molta gent es gira de canto quan es parla de casos i formes habituals de funcionar per part d' alguns polítics i d' alguns funcionaris.  Dins les administracions públiques sovint veiem casos d' us i abus per part d' alguns funcionaris i polítics de les arques públiques.  Sembla que a la classe política ja li estigui bé que passin aquestes coses ja que si tenen el cos funcionaral content ells també en podran treure partit. Especialment el cos funcionarial que els hi és més proper que treballar més proxim a ells.  Sembla que en certes administracions hi ha barra lliure i màniga ample pels que gestionen la cosa pública i viuen d' ella.  En sabem coses molt puntualment d' aquest petits privilegis, avegades no tant petits que van acumulant polítics i una part de funcionaris.  També és curiós que el polítics de més d' esquerres d' això apenes s' en queixen, pot ser és que no passa. 

 Les administracions públiques en teoria existeixen per servir i defensar els interessos col.lectius i les necessitats individuals de forma col.lectiva.  Ara bé, com a tota institució humana i de poder té també la pròpia tendència humana a bunqueritzar-se i actuar per defensar els propis interessos i dels que viuen de les institucions públiques.  Aixi la continua creació i acumulació d' institucions públiques augmentant-ne el cost ciutadà amb impostos cada vegada més elevats. 

Una part de funcionaris i polítics parlen, s'expressen i actuen com si la cosa pública fos propietat privada seva i amb tot tipus de drets  d' actuació i sense el mínim interés per la cosa pública.  Fins i tot veus actituts molt venjatives davant la crítica que els realitzes, molt a la defensiva.  Parlant avegades amb alguns professors parlen com si l' educació pública fos de la seva propietat i tenen drets a fer el que els doni la gana fins i tot perjudicar-la si algú els diu algo o vol imposar algo que no els agrada. 

  Les empreses privades cada vegada amb menys persones donen més i millors serveis.  Els organismes públics cada amb més persones i més tecnologia disponible fan i donen menys serveis proporcionalment als recursos que tenen. I a més a més són els que es queixen més.

 Vivim en una època on el que posi la paraula més cursi i més sexi s' endú el recolzament social.  Ho veiem amb la covid per exemple, o ara amb la Ia, noms que sonen rimbobants, sonen de gent intel.ligent, sexis. etc...  Covid es deia sarscov2 imagina quin nom tant sexy i elevat.  Sonen que donen un protagonisme narcisista a qui les usa i les usi.  El problema és que la veritat que hi ha darrera d ' elles no importa.  En una societat tant narcicista posar una paraula sexi t ' endus a l' audiència cap el teu favor. 

  La política espanyola pot ser és un reflex de les altres polítiques del món.  La política i els líders polítics són necessaris, algú ha de dirigir i defensar els paisos i la seva gent.  El problema en general de la política i els polítics és que bàsicament defensant la integritat dels paisos però no defensan la totalitat dels seus ciutadants, només en defensant les èlits pròpies i generals del pais.  Així la política és un cercle de manteniment d' uns estatus socials eternitzats i d ' unes problemàtiques eternitzades que ni milloren, ni empitjoren.  És més quan menys lleis i intervencions importants fan els polítics els resultats socials són millors.  Quan els polítics fan grans reformes i grans i lleis els socials empitjoren en general la realitat social.  Si mirem bé les societats s' estanquen en lleuges declivis de les classes mitjanes que van lleugerament cap a pitjor, però també amb estancament.  Les classes juvenils viuen en una espècie de...

  Les pensions són un tema clau per el funcionament de l' economia i pel benestar social. Ara bé el fet de calcular-se de forma col.lectiva vol dir que cada ho no cobra el que paga si no en funció d'unes taules del cotitzat i del tipus de professió.  La realitat econòmica és la d' allarga molt l' edat de jubilació i això comporta en certa part unes altes cotitzacions per part dels treballadors.  L' alta duració de l' esperança de vida implica una elevada dependència i carrega econòmica sobre el col.lectiu que treballa.  Una baixa natalitat implicarà també una pressió fiscal sobre la classe treballadora. 

  Llegia l' editorial d' un diaria famós en la seva part editorial com defenia que la vacunació per covid era una necessitat. Utilitzava i afirmava que la vacunació massiva era una conveniencia social.  Doncs bé un es pregunta si una afirmació del cal.libre quan hi ha una bona part de la societat que no hi és d' acord es pot afirma amb tanta rotunditat per uns medis periodístics que de ciència mèdica en teoria no en són gaire experts.  Això és fer premsa lliure i independent? 

  Dins l' administració pública moltes polítiques i despeses són molt díficils d' evaluar. Ara bé per desgràcia o per sort avegades si que són avaluables, almenys en part.  És el cas dels ministeris d' igualtat i feminismes, on la inversió pública adicional s' ha basat en milions d' euros. El cas de catalunya la conselleria de feminismes s' ha dotat en 90 milions d' euros, per arrivar al resultat de més morts per violència masclista que  mai. 

  L' altre dia la mare d' una nena rusa afincada a Barcelona es queixava de que a la seva filla unes nenes l' havien acossat i acusat de ser una assessina.  La mare va presentar una queixa al col.legi etc. etc. La qüestió és que el final les nenes van demanar perdò a la nena acossada.  La qüestió és que les nenes van actuar en funció del que sentien a casa, si a casa sentien que els russos eren uns assassins per analogia si a classe hi havia una nena russa doncs també ho era.  El curiós és com els conflictes i el llenguatge generen problemes i com els humans generem problemes. No sé si les nenes que acossaven a la companya volien fer un acte de justicia? O és que aprofitaven l' ocasió per matxucar i treure les ràbies cap a una companya? 

La història dels països com França i la majoria d' estats moderns o antics és molt similar, sempre hi ha una voluntat de dominar d' expandir fronteres, domini i poder. Tot i el cost de les pròpies vides del mateix pais i dels països conquerits.  S' arriven a utilitzar gent dels paisos conquerits per anar contra els propis paisos conquerits.  I després en el cas de derrota s' oblida d' aquells que has utilitzat per anar contra el pais que has atacat i els deixes en la pitjor de les posicions possibles. És el cas dels Harkis en al guerra d'independencia d' Algeria. 

Hi ha molta gent que no li agraden les pàtries, ni els països, ni els nacionalismes. Per que consideren que creen problemes i divideixen el món i creen conflictes i distincions entre persones. Ara bé aquesta visió els fa creure a ells mateixos que són imparcials, de que són els bons.  La realitat practica és que el món és organitzat per sistemes col.lectius basats en la geografia i les cultures de cada lloc i en realitats culturals que superen les fronteres i afecten a totes les cultures.  Per tant després de la posició de principis cal posicionar-se en moltes situacions concretes i amb un sentit de justicia. 

 Que són els diners? Els diners basicament són el treball dels altres, dels demés. Si jo tinc diners puc comprar coses que fan els altres, és a dir compro el treball que fan els altres.  Si jo faig un plat d' arròs per mi, és el meu treball i per tant no necessito diners. 

Els estats i les ideologies usen la guerra per defensar les seves idees i drets.  En un article crític i gràfic un periodista explicava que a les fires d' armament es promocionaven uns calçotets que protegien els genitals en cas de metralla.  Aquests calçotets de protecció de les parts baixes no fa més que pensar en la brutalitat i els terribles efectes de l' aplicació de la violència en denfesa de qualsevol objectiu i si no hi ha o hi pot haver fòrmules i negociacions per evitar-la, ja que en general les reclamacions són territorials, de models socials, de poder etc. etc. 

  Que Puigdemont sea un obsesionado con la independencia de Catalunya o bien con ser protagonista parece ser un echo. Ahora bien que una parte de España este obsesionada con él, entre la prensa y buena parte del poder judicial y de la sociedad en detenerle y en  ponerlo en la carcel como si fuera el supercriminal del planeta tierra. En España no se ha persiguido con tanta saña ni a asesinos ni violadores como a Carles Puigdemont. No denota un comportamiento patológico de buena parte de la ciudadania obsesionada con Puigdemont como si el gran problema de España fuera ese. No hay grandes problemas en España como los suicidios la vivienda la violencia de genero y un largo etcetera para preocuparse del bienestar de las personas? Ahora se supone que el origen de todos esos problemas es el independentismo y por ende Carles Puigdemont?  O precisamente lo que crea los problemas sociales es tener a buena parte de la sociedad española solo preocupada por el independentismo y carles...

 Si alguna cosa tenen en comú dictadures i democràcies és l' obligació a anar files quan esclata algún conflicte bèl.lic del pais.  On és en aquell moment la llibertat d' escollir individual si un vol o no allistar-se a l' exèrcit?  Parlem molt de llibertat però el cert és que quan van maldades la llibertat individual la deixem de costat sobretot els líders dels països. L' argument és fàcil s' ha de defensar el pais, tothom té l' obligació de defensar el pais.  La vida col.lectiva és per sobre la vida individual dieun. Però el curiós és que no hi ha pràctica més brutal contra la vida col.lectiva que la pròpia guerra. Obligar a practicar el servei militar vol dir obligar a fer pensar que els governs tenen la veritat i la raó absoluta en allò i tot el que fan.  Curiós també aqui que les feministes no diguin res de la discriminació que sofreixen els homes al ser obligats a fer el servei militar.  

La mesura controvertida dels govers l' hora de controlar el preu dels lloguers de les vivendes. Una enquesta en el col.legi d' economistes de cataluya assenyala la divisió que hi ha entre els economistes de l' èxit o no de la mesura. De la conveniència o no de la mesura.  D' entrada la mesura sembla lògica i justa per evitar l' abús en el preu del lloguer de vivenda que estan sofrint moltes familiar de classe popular, la pregunta és serà eficàs la mesura? Provocarà una reducció del parc de vivendes en lloguer significatiu? Els propietaris buscaran mesures alternatives per apujar els preus tot i la llei? 

  Les dades d' ocupació actual són més positives del que caldria suposar mirant les dades macroeconòmiques dels països on els creixements econòmics estan força estancants.  Les economies creen ocupació a pesar de creixements quasi inexistents. Per què?  Per què suposar una relació absolutament directa entre creixement i ocupació com passava a l' economia de dècades ja no és vigent actualment per qué l ' economia i les societats van canviant.  Provablement la relació entre les dades macro i les realitats concretes i locals ja no tenen tant a veure i tant empresaris com treballados saben buscar i trobar solucions més enllà de les dades macroeconòmiques. Provablement els petits empresaris i treballadors saben trobar alternatives econòmiques més viables en situacions difícils i canviants com és l' economia globalitzada d' avui en dia. 

  És curiós com en general cada col.lectiu humà donem més valor humà en funció de la semblança cultural i econòmica en relació a nosaltres.  Així pels occidentals tenen molt més valor les vides d' altres occidentals que dels que no ho són. Té una certa lògica humana que t' afecti i valoris més la vida del que tens més proper o t' és més proper. També passa dins els països en funció de la regió que ets, o de l' ideologia que tens, o de la classe social a que pertanys, uns i altres et valoren més o menys.  Ara bé valorar tan poc la vida del que et queda més lluny, pel color de la pell, per la cultura que té, per la distància geogràfica és lògic? és humà? No hauríem de ser més humans i valorar més la vida de tothom, tingués la cultura que tingui, el nivell cultural que tingui, el nivell econòmic que tingui? 

Abans que succeixin els conflictes territorials mirar de fer coses i activitats per que no esclatin.  I mirar de no fer coses que no els provoquin.  Molts conflictes internacionals i nacionals són fruit de provocacions i intimidacions i egoïsmes innecessaris. Sembla que l' inconscient col.lectiu de molts països en el fons busquin la guerra i el conflicte amb els veïns d' altres països amb les regions discoles.  Hi ha com una enveja o un odi cap els territoris propis que no se senten a gust amb l' estat col.lectiu i llavors se'ls castiga, se' ls provoca, se' ls insulta agravant més la situació.  Molts països viuen en una acusació constant contra els enèmics i tapen totes aquelles coses que ells fan i que es podrien també posar en dubta moralment o egoïsticament, així s' intiga a l' odi contra els altres i es tapa el propi egoïsme i les pròpies mirèries i odis col.lectius o ferides col.lectives. 

  La concentració bancària després de la crisis financera amb l' absorció i fusió de continuos bancs ha deixat el mercat financer de molts països amb molt poques entitats reals provocant oligopolis.  Poca competència bancària ha fet que els bancs pugin i augmentin preus i comissions.  Els governs han sigut els primers en fomentar l' unificació bancària per facilitar el control de les entitats i reforçar així la salut financera al mateix temps però han disminuit la competència i el sector bancari no ha tardat en pujar comissions generant així inflació. 

  La inflació en general es considera una cosa negativa per se, per què dona inestabilitat econòmica i encareix els costos de vida.  Les causes de l' inflació són molt complexes i dificils d' indentificar per que estem parlant d' economies molt grans de milions de persones i economies obertes i globals.  Així doncs l' interpretació de les causes de l' inflació són variades i multiples i tendeixen a una interpretació lliure de qualsevol expert o opinador.  Ara bé les conclusions generals poden ser variades i molt dovergents i contradictòries i com és molt dificil de fer una comprovació experimental per no dir impossible el grau de manipulació és molt alt i el grau de fiabilitat és molt baix. 

Actualment avui en dia treballar a l' estat formar part del cos de funcionaris és un privilegi social. No per què treballar a l' estat sigui un gran situació si no per què el mercat laboral privat és molt exigent i molt mal retribuit.  L' estat hauria de repartir el treball entre la societat i que no fos un privilegi d' uns quants el poder hi treballar. Sempre que treballar per l' estat sigui un privilegi privat d' alguns respecte a les condicions laborals dels treballadors privats. 

  L' estat és una especie d' idea multitotal és a tot arreu i en tots els àmbits i representa el millor i pitjor d' una societat. L' estat és una estructura d' ordre necessaria i si no hi fos el trobaríem molt a falta.  Ara bé pel mateix sentit de fonament d' una societat l' estat és l 'eina perfecte per just fer el contrari del per què ha de servir i utilitzar-lo per servir-sen de forma abusiva.  Veiem com moltes empreses utilitzen l' estat per corrompre'l i abusar d' ell. Veiem com molts polítics l' utilitzen i s' aprofiten d'ell amb tot tipus d' avantatges que a la vida privada no tindrien. Veiem també com molts funcionaris i sindicats aprofiten l' estat per aprofitar-se'n d' ell i obtenir-ne privilegis i avantatges sovint injustes respecte el resta de treballadors.  Veiem com molts usuaris dels serveis públics i pensiones també s ' aprofiten de l'estat fins a treure' n l' ultim privilegi que pod...

Les pensions d' invalidès formen part del sistema de protecció laboral.  És un dret per ajudar a les persones amb problemes de salut greu.  El problemes de les pensions d' invalidès és que per una banda representen una despesa pública molt alta.  Per altre banda sovint són força ajustades i no permeten desenvolupar-se a les persones de problemes de salut greu econòmicament com voldrien.  I per altre banda apartar-se del món laboral no fa més que crear més problemes de salut a les persones amb invalidès i mes despeses socials.  Així doncs les pensions d' invalidès representen una forta despesa econòmica tan en l' ambit de pensions com en el sanitari. Con el personals dels propis malalts.  La pregunta és per què no es reincoporen a llocs de treball i jornades laborals adaptades a la situació de cada persona.  Que una persona vagi amb croces no impedeix que no pugui realitzar cap tasca i ser útil a la societat. Reincorporar a les persones amb problemes de...

  L' administració pública i lo públic té molts fants i representa un pilar molt important de les societats desenvolupades. Ara bé això no esclou que dins l' administració pública i hagi moltes ineficiències estructurals.  Institucions sobredimensionades i de poca eficàcia. Un exemple clar és el senat, i fins i tot es podria dir del parlament.  Una part de funcionaris amb mínima implicació professional. Hi ha una part de funcionaris que no s' impliquen i no passa res. 

  La ministra de treball vol reduir la jornada laboral de 40 hores a 37,50 hores mensuals.  La irresponsablitat i frivolitat de la ministra amb el treball i les empreses amb sembla sublím quan tot el cost de la mesura el carrega a les empreses privades i l' estat no deixa ni col.labora en res.  L' estat legista i diu, no miri ara els treballadors seguiran cobran el mateix, és a dir vostès els empresaris seguirant pagant el mateix i treballarant menys. Ademés l ' estat li seguirem cobrant els mateixos impostos és a dir l' estat no hi perdrem res de res.  D' entrada mesures d' ordeno i mando allí on l' estat no hi és directament no em sembla la millor manera de tractar les empreses ni els  treballadors.  L' altre aspecte és que els salaris ja són baixos mesures com aquestes creen desconfiança als empresaris lo qual serà una pressió més per que els salaris es mantinguin a la baixa.  Un altre aspecte és la voluntat política d' uniformitzar la vida de tot...

Vivim amb temps d' estadístiques i veiem com els crims de parella, on l' home mata a la dona segueixen amb una tendència a l' alça tot i que la societat en teoria està més concienciada que mai. I dic en teoria per què en certa manera un hi veu una mica de posse a moltes de les mostres de suport a les  víctimes. Manifestacions, minuts de silenci, crits de ni una más, etc.etc. Però arriva les èpoques vacacionals i de calor tornen a aparèixer els crims de parella.  L' administració pública per la seva banda porta anys gastant-se milions i milions d' euros amb noves mesures judicials i propaganda per tot arreu en contra la violència masclista. El resultat torna a ser ineficient. Milions d' euros i molt soroll per què les coses segueixin igual o pitjor. En les últimes situacions sembla que els experts o expertes demanen prudència a l' hora d' analitzar la problemàtica. 

  Avui en dia molts països demanan danys i reparacions per injusticies comeses en el passat. John Carlin repassa amb ironia la gran quantitat de reparacions que poden demanar-se entre països, entre minories. etc. etc.  Carlin i ho posa en el terreny personal, ja que en general cada persona del planeta de provinences de moltes parts diferents, regions i minòries ètniques diferents.  I la història s' han comès tants crims que no acabaríem mai fent reparacions econòmiques.  Per altre banda les indemnitzacions en alguns casos responen a conductes flagrants que han tingut afectes al llarg de la història i on els descendents que van cometre aquells crims tenen recursos econòmics per correspondre'ls.  Hi ha en tot això una part moral díficil d' acceptar de l'èsser humà és que som propensos sumar-nos els mèrits dels altres o de col.lectius amb qui ens sentim identificats i alrevès dels demèrits ens costa posar-nos els a l' esquena nostre. 

  Parlava en  un article el president de víctimes del terrorisme del 11M, ei deixa explícitament que a Madrid sembla que sempre es donava més importància a les víctimes d' eta en relació a les víctimes pel yihadisme.  També parlava de l' adulteració de la veritat per part de cert diaris  i periodistes de enfocar que darrera l' 11M i era Eta, a dia d' avui encara hi segueixen.  Per què tant interès en que eta i participés? Pot ser perquè políticament anar contra eta dona molts vots?  L' altre aspecte era disminuir la presència yahidista com eix fonamental, per què? Per què es podrien associar els atentats a la política internacional del PP. Tot i que els atemptats no focin culpa del PP si es que es podria demostrar que la seva actuació política internacional va posar en el foco a España en el terrorisme islàmic. Lògicament el PP no reconeix cap d' aquestes hipotesis. 

  Aquest és el titular d' un article d' Elena Omedes del diari 20 minutos parlen dels efectes de les continues pujades dels preus dels lloguers.  Les polítiques de vivendes sembla que fracassan any rera any per part de tot tipus de governs. Portem 20 anys o més on els preus de la vivenda generan pobresa a una bona part de la societat. I perjudiquen el desenvolupament i la qualitat de vida de moltes famílies.  Els polítics sembla o que no saben quina és la solució i com aplicar-la o que no donen prioritat a un sistema de vivenda digne. 

  De qui són els països? És una pregunta poc freqüent tant directament, però en realitat és cert que molts ciutadans tenen diferents sentiments de propietat o no dels territoris en que resideixen.  Definir la propietat col.lectiva dels països és molt complèxe per que és basa en segles d' història i fins i tot mil.lenis d' història.  Hi ha molts ciutadants que veuen el pais com un tot seu. Tot el territori els pertany i pot ser totes les persones dels territoris també els pertanyen.  Però una cosa és el que senten els ciutadants i l' altre fins a quin punt són o no propietaris del propi estat en el que participen.  Avui en dia tenim la gran polèmica dels temes migratoris on molts ciutadants no volen que arrivin persones estrangeres sobretot si són pobres.  Però sobre el tema de qui són els duenyos d' un pais són aquells ciutadants que tenen passaport del determinat pais.  I que determina tenir el passaport doncs a cada pais hi ha unes normatives diferen...

  És un debat pot ser una mica obsolet, però que encara actual per molta gent. El comunisme i el capitalisme purs han demostrat que no funcionen per què l' ésser humà allí on és fa un mal ús i un abús en qualsevol dels dos règims.  Per tant més que dir si un sistema és o no és bo ens hauríem de centrar també en la naturalesa humana, i en la naturalesa de molta gent a abusar i oprimir de l' altre. 

Milei s' està fent famós amb els seus dircusos econòmics anarcoliberals. Hi ha una crítica ràpida i fàcil contra Milei.  Hi ha gent que ho té molt clar Milei és un destructor de l' estat del benestar i no hi ha més a dir.  Però és realment així? Pot haver-hi algun dubte o algunes coses bones en el seu discurs? O el seu discurs és dolent i prou. I ja està. Ara bé el discurs de Milei s' ha d' entendre en un context i unes realitat econòmica i social. Pot ser que en les societats occidentals hi ha un sobreabús de l' estat del benestar?  Per què pot ser des d' aquesta prespectiva el discurs de Milei si que tindria un cert sentit i aportaria un cert reequilibri econòmic i social.   

La justicia es diu molt sovint ha de ser independent. Suposo que independent es deu referir a ser neutral, no ideologitzada, i no pressionada per tercers.  L' altre dia vaig escoltar algú i dic algú per que ho vaig sentir per internet i no recordo qui era. El tal senyor explicava que en els processos de selecció judicial no hi havia la més mínima exigència de neutralitat als magistrats. Ni l' egixència moral, ni la exigència psicològica ni la formació ni experiència pràctica en el judici neutral. Només es valorava la formació acadèmica memorística. A més el procés de formació i experiència personal de jutges i fiscals es feia d' una forma de lobby i guetto molt allunyat de la realitat. És a dir que el col.lectiu de jutges i fiscals per arribar a ser-ho vivien en un mon paral.lel i allunyat de la societat.  Com podem esperar doncs que els jutges actuin de forma independent i neutral? Quan es parla d' un jutge independent i de que no s ha de pressionar els jutges normalme...

Els mitjans de comunicació públic han sigut una referència i una realitat arreu del món.  És cert que en un determinat moment les decades passades han sigut un motor de socialització i companyia per molta gent. És cert que tenen moltes virtuts però també molts defectes.  En el panorama actual que la tecnologia ha permès la diversificació de moltes mitjans de comunicació, té sentit que les administracions públiques gastin tants diners en mitjans de comunicació?  Suposar que per què un mitja és públic hi ha és objectiu no quadra amb la realitat. Per què els mitjants públics tendiran a defensar el govern de torn i a més a més pressionaran i enfocaran la realitat per defensar el sector públic versus el sector privat.  Veiem salaris elevadíssims dins els medis públics de comunicació i despeses enormes de diner públic que no es reflecteix amb un benefici social i amb una qualitat informativa neutral i pública.  Veiem continuament com els medis públics no són crítics a...

  Els jutges dels jutges. O dit d' altre manera qui mana als jutges.  El poder judicial té molt poder sobre la vida de cada un dels ciutadants. Qui dirigeix els jutges? Qui els escull? Quines característiques professionals i humanes han de tenir els jutges del jutges?  Un article recent de premsa posava que el president del CGPJ anunciava la seva dimissió abans de l' estiu. És a dir poder total d' aquest jutge de fer i desfer el que vulgui en relació al seu càrrec sent el president del poder judicial. No és una mica massa? 

  L' economia és molt complexe per què és un puzzle de moltes peces.  Quan mous una peça afecta a les altres i les altres tornen afectar a la peça inicial.  Per tant l' economia és un fenomen dinàmic que genera accions i reaccions.  Així doncs no tenir en compte els efectes secundaris a l' hora de pendre mesures econòmiques farà que les mesures que prenem i es prenguin ens portin a resultats equivocats.  Passa com amb la salut pendre una medicaments a tope poden solucionar una cosa però espatllar-ne d' altres. 

 Surt la noticia de que la Generalitat convoca a un concurs 161 milions d' euros per contruir 3100 habitatges de protecció oficial.  No sabem les dades de necessitats d' habitatge per una població de 8 milions d' habitants semblen molt insuficients.  La vivenda segueix sent un pal de paller de l' estructura econòmica i social. La pregunta o la clau per què és tan cara la vivenda en relació als salari mig de la població. La vivenda és un bé bàsic per viure, tan bàsic com ho és l' educació i la sanitat. Per què sense una vivenda un no pot viure ni construir una familia.  Per què les administracions públiques no arreglen el problema de la vivenda d' una forma estructural i real? 

  Avui en dia està de moda queixar-se de l' impost de succecions almenys a Catalunya. La moda és dir que és un impost injust i que s' ha de treure. Els arguments més utilitzats d' aquest sector és que un impost que es paga doble, l' altre argument és que altres comunitats espanyoles no es paga.   La moda per una part de la població. Per un altre part és un impost just i redistributiu ja que els que el paguen és per que han tingut la sort de rebre una herència familiar.  Ara bé afegint arguments a tot plegat,  respecte a l' argument de que és un impost que es paga doble, es podria dir que és cert si, tot i que no exactament ja que no és la mateixa persona el que paga dues vegades, primer paguen els pares i despres el paguen els fills. Bé quans impostos hi ha que es paguen doble? Moltísims. O és que quan paguem l ' iva d' un producte abans no hem pagat l' irpf dels diners amb que comprem i consumim productes?  Un altre aspecte és per què es considera aques...

La guerra d' Ucrania i Rusia porta mig milió de morts. Ha valgut la pena aquest humà majoritàriament de soldats i gent jove? No.  Europa en general considera que Rusia és la culpable per què ha invadit territori Ucrainès i per tant Ucraina té dret a defensar-se.  A més a més Europa té por de l' expansionisme i el poder que acumularia Rusia si conquistes Ucraina.  Per aquests dos motius Europa està ajudant amb armament a Ucraïna. 

  Una de les fonts humanes de conflictes més importants entre els humans és la propietat dels països i dels territoris. Lo que ve a ser quasi el mateix o el mateix.  En general tenim una tendència humana a voler-nos apropiar dels territoris que trepitgem, tan individualment com col.lectivament.  Els conflictes entre veïns pel domini d' unes terres són llegendaris i els conflictes entre poblacions per l' autonomia i independència de territoris.

Si l' esperança de vida mitjana cada cop és més llarga, i cada cop requereix de més mitjants mèdics, és evident que els costos de les pensions i de la seguretat social seràn més elevats.  Per tan si volem repartir la càrrega fiscal de forma justa i no reduir pensions ni reduir els serveis sanitari l' edat de jubilació i el període cotitzat s' hauran d' allarga i gestionar d' una forma més equilibrada.  Si tenim en compte que ja fa anys que aquest desequilibri es produeix vol dir que la gent jove i la classe treballadora ha agut de suportar una pressió fiscal molt elevada, la més elevada de la història de la democràcia.  Hem arribat a tal situació que molta gent amb un salari no pot viure i un dels motius és la forta càrrega fiscal que tenen els salaris i els costos fiscals de viure. 

El supremacisme español existeix? Jo diria que si, fruit d' un context històric de molts segles en especial una dictadura una part molt importants d' españols es consideren superiors i amb drets per sobre els demés en especial respecte les minories nacionals del propi pais a les cuals odien i desprecien. 

  Mirava ahir per morbo o massoquisme un video d' un locutor de ràdio prestigiós que donava arguments i es posicionava en contra de l' amnistia.  Els arguments que donava és que una majoria d' españols no hi estava a favor, que l' amnistia del 76 el 90 per cent dels españols hi estaven a favor i que per tant aquesta era coixa i mal feta.  Veient aquest exercici que a mi em sembla d' odi i d' injusticia contraproduiré els arguments.  Primer dir que la majoria d' españols estan en contra de l' aministia, sense fer-ne un referendum és una mica agosarat dir això. Tot i que pot ser que provablement sigui cert, però segur no és i ell ho dona per segur.  Segon aspecte és un fet curiós que molt provablement a la majoria d' españols el fet de l' amnistia els preocupa més haviat poc i que no es un dels seus problemes principals.  Per el periodista en questió aquest aspecte li importa un bledo.  Aquest anhel democràtic de cop i volta del que vol la majoria ...

  Fa temps vaig veure un documental d' un dels principals assessors de campanya de Donald Trump, i explicar que un dels factors que més mouen el comportament humà és l' odi. Ell com a director de campanya explicava que és una variable que molts polítics no tenen en compte.  Moltes vegades es parla de la por, de crear por. Però jo diria que de la por es passa a l' odi molt ràpidament i que pot ser és l' odi el que té més força i fem servir l' excusa de dir que la gent es mou per por, per què no ens agrada acceptar que la naturalesa humana tingui aquest component d' odi. I altrament de forma redundant negar l' odi si es veu és una forma d' odiar per què garantitza més odi i maldat.  No cal dir que de la creació de l' odi de la creació d' enèmics es pot passar ràpidament a fer mal i a la maldat en si. 

  En les democràcies els partits es presenten per obtenir representativitat i poder formar majories per governar.  Ara bé les majories es formen per diferents partits que deixen a fora molts altres partits.  Així doncs els governs han d' imposar el seu criteri sense tenir en compte tots els electors que no els han votat?  Fins arrivar al punt que certes minories de govern imposen idees que en el conjunt de la societat són molt minoritàries. És legítim democràticament voler imposar postures per la lògica de partits que no representen la majòria de la societat?  Per què veus partits minoritaris que quan tenen l' oportunitat volen imposar polítiques que sovint una majoria de la societat i és en contra.  O bé partits majoritaris que tracten i practiquen polítiques sense tenir gens en compte a les minories. 

  Sens dubte no hi ha dues visions sobre que cal fer en economia més oposades.  Una de extrema esquerra, i l ' altre d' extrema dreta.  La senyora Diaz de Sumar se suposa que defensa les classes populars. El senyor Milei, o el torrat Milei se suposa que defensa les clases adinerades.  A la pràctica les polítiques de Diaz creen benestar social? La senyora Diaz té la recepta d´ augmentar la despesa pública en temes socials.  Sona molt bé moralment la política de Diaz, però quins efectes reals té sobre l' economia i sobre els temes socials aquestes polítiques, són realment socialment positius?  Segons Diaz les seves polítiques són una locomotora social. L' efecte és de locomotora social? De les seves polítiques? 

  La banca espanyola caixes incloses ha viscut un procés de concentració i fusions dirigit pel govern central. Per quê? Després dels processos de fallides bancàries, l' estat a volgut assegurar l' estabilitat del sistema financer a base de crear grans grups bancaris.  Això respecte la llibertat econòmica? O és un dirigisme polític? Clarament és un dirigisme polític que ha creat canvis en els poder territorial del poder financer de les diferents regions de l' estat . Un aspecte és que moltes de les entitats deficitàries eren les caixes dirigides per polítics, altres eren entitats puraments privades.  Altrament veiem com ni la gestió privada ni la gestió pública han estat bones. D' entitats que funcionaven en epoques de creixement es va passar a entitats insolvents.  Altraments els anomenats experts tornen a fallar. Els experts financers fallen en empreses especialitzades en finances.  Un altre aspecte a tenir en compte és el tracte econòmic que les entitats finan...

  Els partits d' esquerres en general sempre proposen endurir les despeses de l' acomiadament i els partits de dretes proposen just el contrari l' acomiadament lliure.  Parlar d' acomiadaments és un tema molt complicat per que afecta a la vida concreta de les persones despedides.  Si mirem els interessos individuals i col.lectius podem arrivar a la conclusió que el terme mig és la solució més efectiva per tothom.  Personalment diria que ambdues posicions extremes són negatives per les dues parts.  Facilitar l' acomiadament genera un cert dinamisme en les empreses i en els treballadors. Si saps que et poden posar al carrer rapidament i ets treballador miraras d' implicar-te professionalment a l' empresa.  Ara bé l' acomiadament en general és un fracàs del treballador i de l'empresa per no haver sapigut establir una bona convivència i eficàcia econòmica. Pot generar sentiments de culpa pel treballador.  També és cert que molts treballadors ja els va bé...

  La classe política és molt difícil de valorar i evaluar el resultat de la tasca que han fet.  Al tractar-se de mesures amb efectes retardats, al heredar tot un seguit de situacions i dinàmiques anteriors, com es pot valorar el resultat de la gestió política?  Qualsevol polític té molt fàcil justificar les dificultats i apropiar-se dels èxits que han passat durant la seva gestió.  Com evaluar la gestió econòmica i social d' una administració pública, si estem parlant de grans xifres en un context econòmic global.  Sempre es pot donar la responsablitat dels problemes a factors externs a la seva gestió.