Superavit.

Vivim en una societat on tothom demana més. Ja ho diu el refrany qui no plora no mama. Per tant vivim en una cultura de la queixa permanent, tohom es queixa i plora.   No hi ha  entitat pública, treballador públic que no es queixi de la necessitat del seu sector que falten recursos.  Parles amb algú sanitari i et diu que falten recursos. Qualsevol alcalde es queixa de la falta de recursos.  Des de qualsevol aspecte de l' administració pública es demanen sempre més i més recursos. Mestres, administració judicial, funcionaris, polítics, universitats, investigadors, pensionistes, sindicats, empresaris etc...  De fet jo diria que és una forma de desviar l' atenció a qualsevol altre aspecte relacionat amb l' administració i gestió pública.  Quin és doncs el problema d' aquesta cultura de la queixa, que no genera exigència personal i col.lectiva d' esforç i de millora, tan com a professionals, com també com a usuaris.  Quantes vegades veus gent que va e...

 Un altre cas de justicia injusta, de mala justicia, de males lleis. De mala aplicació judicial, de presa de pel, de doble raser és el cas a Barcelona d' una veïna trastornada propietària d' un bar, que anava avisant als veïns de l' escala continuament fins i tot en cartells en el bar que un dia cremaria l' edifici.  Els veïns han anat denunciant els fets i la policia i la justicia els ha dit que no es podia fer res fins que la persona no realitzes el delicte.  És a dir un cas clar d' amanaces que poden ser acomplertes i els veîns no poden fer res i la justicia, ni la policia pot fer res. Un cas que posa en perill béns inmoble i la vida dels veïns.  Després veiem com altre tipus de mínima amenaça i mínima provabilitat de complir-se la justicia i la polícia si actua. Un es pregunta quina mena de justicia, policia i polítics tenim? En primeres responsablitats els polítics i les cúpules judicials que per coses que perjudiquen els poderosos si que són molt actives, ara ...

Parla la ministra d' economia del govern, de la necessitat de crear un organisme que controli els beneficis empresarials.  Es pressuposa amb la creació d ' aquest observatori, vàries coses. Primera que a dia d' avui no s' observen. Segona que molt provablement són excessius. Tercera que els governs no han tingut prou eines per evitar l' us i abús de certes grans empreses en els seus beneficis abusius i exagerats.  Jo afegeria la més greu de totes els governs actuals i els anteriors s' han dedicat a privilegiar les grans empreses versus les petites empreses. Han fent lleis i han donat suport i seguretat a les grans empreses, mentre dificultaven les activitats econòmiques i creaven grans tasses fiscals a les petites empreses.  Ara es queixen que les grans empreses guanyen massa quan les han privilegiat en tots els aspectes de l' activitat política?  La llista de privilegis i mesures polítiques privilegian les grans empreses és molt gran, tan en licitacions púb...

  Tant molts polítics que gaudeixen de pensions vitalicies per només haver estat encara que sigui un dia a certs càrrecs públics, com molts funcionaris que gaudeixen unes condicions econòmiques molt superior i molt privilegiades respecte el resta de treballadors normals.  Es parla d' igualtat perè el sector públic i els polítics i els funcionaris amb col.laboració dels sindicats són els primers en aplicar i defensar privilegis que hem de pagar i han de pagar tots aquells ciutadants privats que viuen en situacion econòmiques molt pitjor a la d' aquests col.lectius.  On és la famosa igualtat? 

  L' estat i sobretot els polítics s' han constituit en grup d' abus de poder sobre el resta de ciutadants amb uns salaris, privilegis i seguretats laborals que cap altre treballador privat obtè.  Es parla d' igualta i en canvi l' estat privilegia una i altre vegada el treballador públic vers el treballador privat a costa de major impostos que acaben afectant els treballador privats amb menys salari i condicions de treball més dures i difícils. 

  En un article de Mariano Guindal parla d' un llibre que es diu la juventud atracada.  Parla de la situació econòmica de precarietat que han de viure tants joves espanyols.  Salaris molt baixos i accés a la vivenda quasi o gairebé impossible.  Envelliment de la població amb unes despeses de pensions elevadíssimes i uns augments constants de la despeses públiques i impositives que deixen en situació de forta precarietat a les classes treballadores.  Es crítica que les polítiques estatals estan inclinades clarament a favor de la gent, lo qual genera al mateix una societat cada vegada més i més envellida. 

  El treball és aportar algo als demés i a canvi els demés et donen diners que és una manera de que en un futur podras obtenir treball dels demés.  Per lo tant el treball és un intercanvi d' activitats i esforços.  En l'àmbit de treballar hi ha molts aspectes a tenir en compte.  Per un costat hi ha una certa cultura de considerar el treball com una condena personal, com una comdemna que els rics fan sobre els pobres.  Per tant des de certes visions quan menys es treballi millor, per això sorgeixen propostes com la renda garantida, o com continues propostes de reduir la jornada laboral i jubilar-se quan abans millor.  Ara bé si no treballem no aportem els altres, en canvi si que exigim bens i drets que obliguen a que els altres treballin.  Si volem poder adquisitiu i serveis públics això requereix que algú treballi, si jo no vull treballar qui treballarà?  Altre cosa és l' abús que molts empresaris i poderosos i clients han fet dels treballadors i ...

 La pluralitat és una paraula que sona bé. S' ha de ser plural, transparent. Altre cosa és la pràctica d' aquesta pluralitat especialment en els mitjans de comunicació.  Ara bé els mitjans de comunicació molt sovint aporten una visió univoca.  Moltes opinions però totes en la mateixa línia.  És legítim? És bo? Legítim podríem dir que des de la llibertat d' expressió i llibertat editorial si que ho és.  Bo diria que no és, per què provoca una mentalitat de trinxera sense noves visions i aportacions.  També hi ha l' actitud dels usuaris antipluralitat és a dir només m' informo i escolto els que pensen com jo.  El que si que no és acceptable és considerar-se plural quan tothom pensa més o menys igual i quan no s' accepten i s' exclouen a gent que pensi diferent. 

  Fins fa poc la moda educativa era tecnologitzar l' educació a les aules.  Posar la tecnològia al centre de les aules i l' educació.  La inversió tecnològica per part de les administracions públiques ha sigut millonària.  Ara resulta que es posa en qüestió que aquesta sigui una bona manera d' educar, que les pantalles siguin una bona eina en l' àmbit educatiu.  Ara resulta que és molt nociu educativament parlant l' ús continuo de pantalles en educació.  El govern suec a fet un gir radical en tornar a l' ús dels llibres i el paper.  Si això es cert que la tecnologia i les pantalles en excés perjudiquen els nens. La comunitat educativa, els experts i els governs que han anat recolzant la tecnologització de forma ultraintensiva i rapida ens deuen una explicació.

 Les decisions democràtiques i la democràcia en si es bona per se, però al mateix pot haver-hi situacions democràtiques i dinàmiques democràtiques que no són bones per se. Les decisions democràtiques si no van acompanyades d' un sentit de justícia i de bona cap al total de la població perdent legitímitat moral.  Les desicions democràtiques han de mirar de ser justes amb sobretot amb les minoríes que s' oposen o tenen una certa confrontació amb les majories.  Si no, com passa molt sovint en els estats de drets les democràcies passen a ser eines per cometre injusticies i abusos contra minories i moralment al meu entendre quedaria justificada la desobediència quan les democràcies o les majories actuen amb malícia i amb ganes de destruir i abusar de les minoríes. 

  ¿Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias mas que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos, sino, por el contrario son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá, afirmar sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada.¿

  Que son els diners?  Els diners físicament son papers amb una impresió molt concreta de dificil imitació per part de qualsevol particular. Son emesos i impresos per unes institucions avalades pels governs dels paisos.  Aquests papers tenen valor per que els estats i la societat els donen per vàlids per intercanviar per béns i serveis.  Per tant els diners són bé de canvi. El seu valor és per que s' accepten per intercanviar béns.  Com tothom vol tenir béns i serveis, tothom vol diners, per que és la formula més fàcil i ràpida de tenir una gran varietat de béns i serveis.  Els diners tenen la propietat fonamental de facilitar l' intercanvi de béns i serveis de forma més exacte, àgil i pràctica.  Per això quan parlem de recursos i de riquesa es parla tant sovint dels diners.  Avegades es culpa dels diners de ser el mal dels homes i del capitalisme, però jo diria que el problema més haviat és el mal ús que els homes en fem d' una eina que és molt ú...

 Segueixen havent escrit i més escrits de persones amb cultura i formació que defensen segons ells els valors més bàsics d' igualtat, justicia i llibertat.  Doncs jo diria que aquestes persones fan justament el contrari, estan defensant la injusticia, la desigualtat i acos a les persones.  És molt comú veure a persones defensar la llibertat i al mateix temps aplicar i defensar realitats que el que fan és empresonar i maltractar idees i persones. 

El significat del treball.   Etimologicament treball, significa instrument de tortura.  Molta gent veu el treball com una activitat negativa, tortuosa, imposada, capitalista, esclavitzadora.  I és ben cert que el treball pot ser i ha sigut totes aquestes coses negatives. Però també el treball pot ser moltes coses positives, com la creació de bens i serveis per que la gent pugui viure millor.  Hi ha gent que veu bé que els treballin quan més millor, però ells no volen treballar.  D' altres que volen fomentar que quan menys es treballi millor. D ' altres alreves, volen que només es treballi.  Ara bé com quasi tot a la vida en l' equilibri està el bon resultat tant per la societat, com per les persones. Per que al final no treballar, és a dir vaguejar en general perjudica també a la pròpia persona. Les societat occidentals s' enfronten al problema del treball i l' organització del treball, amb molts reptes.  A les societats modernes per exemple es so...

Valorar tot allò que tenim. Queixar-se i exigir els demés i a la societat millores és fonamental per que una societat avanci. Valorar i agrair tot allò del que disposem i gaudim tambés és fonamental per tenir una mirada justa i constructiva envers un mateix i envers els demés.  Hi ha persones i col.lectius que es passen el dia queixant-se, viuen en la queixa continua. Aquesta actitut de només queixa o molta queixa, crea una insatisfacció personal i col.lectiva i bloqueja que es realitzin millores.  El fet de no valorar i agrair els beneficis i ajuts socials que venen de l' esforç de tothom també genera una societat insatisfeta i egocèntrica.  Si som una societat que no valorem les coses positives que gaudim ens tornem amargats i egoístes. Per tant sense un equilibri entre la queixa i l' agraiment com a societat i com a persones dificilment ens sentirem satisfets.   

  Es parla poc de salaris en aquest pais. I sovint quan es parla de salaris només es parla de dos col.lectius: els del salari mínim i el dels funcionaris.  Del resta de salaris de les classes mitges privades apenes s' en parla.  Els governs pressionen els empresaris per que apugin els salaris mínims, lo qual sembla una pressió molt noble per part del govern.  El que pot ser no és tan noble és que els governs aprofitin les pujades salarials, que el mateix govern imposa, per recaudar més. És més si les pujades salarials són importants per que estàn massa baixos els salaris el govern podria fer polítiques fiscals que incentivessin a les empreses a pujar salaris cosa que no fa, els governs fan alrevés imposen un model fiscal que penalitza sobremanera el salari.  A més salaris més impostos han de pagar les empreses per aquells salaris de forma proporcional però el problema és que ronda el 40 per cent l' import a pagar a la cotització social.  És a dir l' empresa...

 Els privilegis dels funcionaris i pensionistes respecte els treballadors privats és donen en molts camps.  Pensionistes i treballadors públics en les econòmies occidentals són clarament privilegiats respecte a la majoria de treballadors privats en molts aspectes i un dels fonamentals en els salaris.  Veiem que els garanteixen pujades salarials públiques i de pensiones en els mateixos percentatges que les pujades de l' ipc. És a dir que garanteixen el poder adquisitiu dels pensionistes i funcionaris passi el que passi a l' economia del pais.  És a dir funcionaris i pensionistes són del tot insolidaris económicament a les crisis del pais, i per tant quan un pais te una crisis econòmica es vol carregar aquest cos només a les classes treballadores privades i pensionistes i funcionaris queden exclosos d' aquests baibens econòmics.  No seria més just que l' estat donés un xec també als treballadors privats que han perdut poder adquisitiu? 

  Sembla que socialment hi ha un anhel per part de molta gent que volen i veuen la jubilació com un anhel personal molt important.  Un cop aconseguida el temps suposa a molta gent un buit molest que cal compensar amb la búsqueda altre vegada d' activitats i d' omplir el temps.  Sembla doncs que en molt casos la jubilació de forma abrupta porta a moltes persones un deteriorament personal físic, mental i emocional. D' aquí sorgeixen moltes preguntes, i una és si tant poc satisfeta se sent la gent treballant i si tant poc sentit troben al seu treball i tan poc valuós socialment el troben.  No seria doncs millor personalment i col.lectivament flexiblitzar els sistemes de jubilació. 

  Una postura personal a la vida, i estratègia personal per funcionar de certes persones i diria que col.lectivament és força estès és la de la queixa constant i per tot.  La queixa és fonamental per avançar personalment com col.lectivament. Ara bé si la queixa no és equilibrada també cap a un mateix, o també autocrítica cap els propis col.lectius que es queixen podem quedar atrapats en la queixa permament i en el no fer res constructivament i en canvi podem arrivar a ser destructius.  Arrivem a la situació actual on els ciutadants només tenim drets i està molt bé reivindicar drets, però per que els drets es compleixen algú ha de treballar per que es garantitzin i aquest algú hauríem de ser tots. Els drets generan l' obligació de treballar i participar i cooperar per què les coses funcionin.  Portat al terreny econòmic, així la cultura de la queixa junt amb l ' actitud de la llei del mínim esforç i que ja m' ho resoldrar l' estat provoquen un col.lapse dels serveis p...

 La españa de la rabia el rencor y el odio.  Sorprende en españa que cuando escuchas la mayoría de discursos de la derecha y también muchos de la izquierda hablar de los nacionalistas, con tantos argumentos de lo mala gente que son.  Para el españolismo, los independentistas y regionalistas, son golpistas, criminales, terroristas, racistas, supremacistas, mentirosos, chantagistas y una largo etc. etc. etc. de adjetivos calificativos negativos o muy negativos.  Lo sorprendente es que los consideren el eje del mal y que detrás de sus palabras y expresiones se denote una rabia y un odio que sale por todos los poros.  Por que imponen ser españoles a los que no lo quieren ser y luego se indignan y sacan su rabia por tener que convivir con ellos. No quieren convivir con los independentistas por que son poco más que malvados egoistas y destructores de su españa, pero por otro lado no los dejan marchar ni les dan almenos un pequeño pedazo de tierra.  Sorprende el o...

 La sagrada unidad de los paises. Es algo común que tienen la mayoría de paises.  En el caso español la unidad parece ser un poquito aún más sagrada para una mayoría de sus ciudadanos, y eso que a lo largo de la historia españa ha sido provablemente el pais que más territorio ha perdido a lo largo de la historia. A lo mejor posiblemente por eso para muchos españoles es un valor sagrado no perder más territorios.  Seguiendo su visión de la realidad hacer un referendum para que una parte se separe del resto es para ellos un delito y un crimen de lesa humanidad.  Dicen que la constitución garantiza la preciada unidad de españa. Para que españa se puede separar dos tercios de los ciudadanos se tienen que poner de acuerdo para modificar la constitución.  Es decir la minoría de un tercio puede bloquear cualquier modificación de la constitución. Esto tiene la lógica que para hacer un cambio en la constitución importante tiene que haber un gran concenso. Uno puede pensa...

 La bretxa salarial de gènere.  Ara surten molts estudis de les diferències salarials per gènere. Com que parlar del gènere és el més popular avui en dia, jo no sé si és una moda.  Ara bé quan sento a parlar de la discriminació salarial i de les dades que donen, jo poso molt en dubtes que siguin certes i que el genere sigui el factor més clau de la discriminació salarial. Jo diria que hi ha dos factor molt més discriminatoris com són l' edat i com és pertanyer al règim públic o privat.  Diria que el segon i el tercer concepte són molt més desicius que el gènere amb lo qual podem veure a moltes dones absolutament privilegiades pel sistema fent-se les víctimes de discriminades pel gènere quan en realitat és pura falsedat.  Els joves i el treballadors privats a més joves són els més discriminats avui en dia econòmicament, per un excés de pensionistes en relació el número de treballadors i per un excés de treballadors públics i salaris públics en relació el número d...

 Els sindicats de mestres.  Els sindicats de mestres aglutinen la representació de la majoria de professorat públic i privat.  Si un mira les intervencions dels sindicats sempre estan en mode de queixa. Queixa permanent i en general el que un veu que reclament sempre són més recursos.  Més recursos que entenc que volen dir millors salaris i més personal docent.  I ho fan sota l ' amenaça de convocatòria de vagues.  Veien el panorama un es pregunta si els mestres tenen raó o no en les seves demandes.  D' entrada aqui es veu una certat opacitat doncs apenes s' informa i se saben les condicions laborals dels mestres. Sovint es diu que tenen 3 mesos de vacances i ells rapidament surten a dir que és fals.  Així doncs quines vacances tenen els mestres? Quins horaris tenen? Quantes hores de preparació tenen?  Si bé és cert que desgraciadament enfrontar-se a les aules és una tasca complexa i de molta responsablitat no és menys cert que els col.lectiu...

 El model públic d' ensenyament. El model públic d' ensenyament està format per una conselleria que dirigeix l' escola pública i per unes lleis estatals i autonòmiques en educació. Tenim també associacions de pares i un altre agent important els sindicats d' ensenyament públic.  La realitat democràtica d' un pais, el president de la generalitat eligeix el conseller d' educació que serà qui lògicament dirigeix la conselleria.  Per qui està formada la conselleria d' educació se suposa que mestres, pedagog i polítics relacionats amb el món de l' educació.  A la pràctica pel que un veu com a ciutadà fora i preguntant als mestres sembla que hi ha un efrontament entre la conselleria i els sindicats de mestres.  El que sorpren és que els mestres que demanen el principi d' autoritat a l' escola als pares i als alumnes no acatin ells el principi d' autoritat amb la conselleria.  Tenim uns sindicats educatius pel que sembla es creuen amb el dret de vol...

El bonisme genera malisme.  Els que practiquen el bonisme o els que el  recolzen i aplaudeixen  neguen que sigui bonisme.  Al llarg de la història els líders històrics defensant tota mena d' ideològies o règims han volgut fer creure el resta de la població que ells eren molt bons i que estimaven i es preocupaven molt pel poble.  Els polítics actuals podríem dir que fan el mateix, ens venen que estimen molt el poble i que actuen i treballen pel poble.  Que passa que certa part de la població que percep aquests comportament tant estereotipats i falsos pot acabar aplaudint a líders que practiquen el malisme, és a dir quan més dolents i gamberros més aplaudits són per una part de la població.  De fet podem dir que els líders polítics piboten entre aquestes dues tendències per atraura als votants vedells o als votants fanatitzats. 

  El servei públic de justicia.  Els sistemes judicials són el tercer poder dels estats liberals o de les socialdemocràcies.  En teoria són poders autònoms i independents a la classes polítiques. La teoria diu que és un poder independent.  Primer darrera el terme independent es fa entendre a la gent o es vol fer entendre que és un poder neutral i per tan noble, només dominat per l' interès de fer el bé i el que es just.  A la pràctica la justicia dels països que és? La teoria està molt bé perè en la pràctica els sistema judicials que són?  En primer lloc els sistemes judicials n' hi ha molts que no accepten la crítica. Depenen dels pais si critiques el sistema judicial t' envas literalment a la presó o comences a tenir problemes judicials.  Diuen la justicia és independent però les cupules judicials i fiscals són escollides pels polítics.  A la pràctica veiem com les cúpules judicials i els sistemes judicials acaben sent sistemes endogàmics de pod...

Queixar-se de les empreses.  El tema de muntar una empresa a Espanya és un tema una mica tabú.  Ja que bona part de la població considera a les empreses i empresaris com institucions i èssers capitalistes, depredadors i dolents. Es queixen de les empreses i dels empresaris. La resposta que jo el donaria és per que no monteu vosaltres que us queixeu tant de les empreses en monteu una? L' excusa que donarien és que no tenen capital. Però jo diria que aquest no és el problema fonamental, el problema és que muntar una empresa, has de treballar, pensar i assumir responsablitats. Molts dels que es queixen de les empreses no saben pensar, ni tenen ganes de treballar ni tenen ganes d' assumir responsablitats. Muntant una empresa un es pot arruinar i a més a més corre el risc de fer el ridicul socialment i quedar com un fracassat.  La realitat és que l' activitat econòmica per sort o per desgràcia de la majoria de països està formada per empreses.  Les estadístiques demostren...

   Espanya és un pais divers i variat, on conviuen els que volen la unió política del país i els que volen que el país es divideixi en diferents territoris, és a dir països.  Aquesta situació genera un continua tensió i desgast social. Ni ens els separatistes aconsegueixen el seu objectiu, ni els unionistes deixen de gastar recursos per tal de mantenir la unitat d' Espanya més enllà de l' àmbit que jo entenc democratic.  Ser independentista no és il.legal però en canvi dur-la a pràctica pel que el meu entendre seria la lògica democràtica no és legal.  Convocar un referendum a les regions independentistes està terminanment prohibit sota pena de presó. Decidir la independència de forma unilateral per part dels parlaments regionalistes també és condemnat sota pena de presó i a més a més comportaria la intervenció militar del govern central.  Podem dir doncs que Espanya és un pais unit no des de la llibertat dels seus diferents pobles i regions, si no que és un...

La forma que tenen de gestionar l' economia els estats té resultats per les pròpies persones concretes i pel conjunt de la societat.  El model d' ajudes socials concebut de la forma que s' esta duent a cap a la majoria de països occidentals té moltes virtuts, però al mateix temps grans defectes.  Virtuts per què ajuda a les persones a moderar el seu malestar social i econòmic. Però al mateix temps genera molts defectes, per què cronifica el malestar ja que les persones s' acomoden a aquests ajuts. Per altre banda crea un malestar al resta de la societat que ha de pagar continuament més i més impostos amb la qual cosa augmenta altre vegada el risc d' exclosió social degut a l' elevat cost impositiu que les classes populars han de pagar.  Per tant aquestes polítiques creen malester de forma concreta i individual i de forma col.lectiva.  Ho veiem a tants països europeus com després és culpa a la immigració d' aquesta mala gestió pública i d' aquest col.laps...

L' educació és un tema cabdal a qualsevol societat. Representa el present i el futur de qualsevol societat.    Els col.lectius de mestres en general sempre s' esten queixant i a més en diuen que l' educació està molt malament.  L' argument següent o l' explicació que estan molt malament és que no hi ha recursos.  I el debat educatiu en general queda aquí i poc més s' avança.  L' educació no funciona, no hi ha recursos. Imagino i això és cosa meva però pel que diuen també és que falten efectius de professors.  Aquesta és l' estructura que et presenten l' educació i la situació actual.  Ara bé si els preguntes l' horari d' hores lectives que donen els professors, a mi em sembla molt i molt baix. I a més a més un excés de vacances que cap tipus de treballadors tenen.  Un xerra amb mestres i estan molt a la defensiva a qualsevol pregunta que els posi en qüestionament el seu treball, les seves condicions etc.  Segons els mestres de la pública tot ...

  El marc públic de treball per molta gent és un avenç social. Per molta gent representa un sistema de drets legítims dels treballadors públics.  Sens dubta la cobertura legal així ho afirma. Ela drets jurídics dels funcionaris públics són indestructibles.  Recolzats per una normativa legal i un sistema judicial, inplacable a favor i la defensa dels drets dels treballadors públics.  Recordem però que els sistema judicial és format també per funcionaris públics, per tant podem dir que són un àrbit una mica parcial de la causa pública amb els perills que això comporta de defensar en excés i de forma abusiva actituts públics que perjudiquen a la societat.  Al final un té la sensació d' un cert corporativisme, i avegades amb tins fins i tot una mica obscurs i punts mafiosos de la cosa pública endogàmica i nepotista. I certament una estructura infranquejable, amb uns privilegis sovint abusius d' una part de funcionaris.  Un model laboral rígid, on els treballado...

  La política del bonisme és aquella que a cada problema social l' estat es dedica a solucionar-lo donant diner públic.  Un altre modalitat és que l' estat faci a les empreses i obligui a les empreses a regalar els seus diners.  I una última modalitat és que l' estat regali diners en general a grans empreses.  Totes 3 formes d' actuar en general acostumen a ser nocives per l' interès general d' una societat.  En primer lloc per què així l' estat mai s' equivoca, tapa els seus errors, vol dir que es perpetuaran.  En segon lloc per què els premiats veuen que poden aprofitar-se de l' estat si no paren de reclamar i queixar-se, així que continuaran inventant-se situacions per seguir reben diner públic.  I en tercer lloc per que el que fas es recarregar el resta de la societat amb més i més despesa de forma injusta. En quart lloc els perjudicats voldran compensar les pèrdues amb altres mesures que perjudicaran d' alguna manera a uns altres tercers.  I...

Una de les pràctiques més ancestrals de la història humana és la pràctica de crear un problema per després treure' n beneficis.  Exemples n' hi ha molts.  Un dels més clars i bàsics d' aquesta pràctica és el que han fet algunes empreses d' informàtica que creen virus informàtics per després treure' n benefici venent-ne l' antivirus i així fer calaix.  Un altre exemple és el de l' absolecència programada, és a dir fabricar calculant i dissenyant els productes per que s' espatllin al cap d' un temps i així obligar els consumidors a tornar a fer despesa.  Per tant el sector privat sovint fa practiques egoístiques.  Però el que no agrada tant sentir a certes persones és que molt sovint polítics i empreses socials també fan pràctiques semblants. Aprofitar problemes per exigir diner públic i realitzar pràctiques de total ineficàcia per la resolució dels problemes o inclús pitjor per que el que realment fan molts estaments públics és potenciar i incrementar...

  El mercat de treball ha anat evolucionant al llarg dels anys i en general ha tendit cap a l' especialització laboral de les feines. Autònoms i petits empresaris n' han quedat una mica absents ja que els toca fer una mica de tot, però la gran majoria de treballadors treballan de forma especialitzada.  Aquest fet té moltes avantatges en quan a eficiència laboral, si sempre fas al mateix vas adquirint millor experiència i eficàcia en la feina. Però també té molts desavantatges, que en general no es tenen en compte.  L' especialització laboral crea monopolis de poder molt gran, i pot ser d' excessiva responsablitat només a uns col.lectius. Que una excessiva responsablitat recaigui sobre uns pocs, i un cert abús de poder d' aquests no genera una situació social positiva.  Primer és una certa desmotivació laboral o cansanci de fer sempre el mateix i moure' s en els mateixos àmbits. Al final molts treballadors estan cremats de fer sempre el mateix i aguantar els mate...

 Poques ganes de treballar. Forma part de la condició humana tenir mandra, tenir ganes de descansar i el dret a fer vacances.  Ara bé, caure en la mandra, la desidia, l' avorriment, buscar el mínim esforç, la desmotivació pot portar a persones a situacions de poc treball i a buscar excuses per no complir amb la feina. Dit en curt i clar treballar poc i malament, els motius són diversos.  Una falta de motivació el treball pot ser els baixos salaris, o l' enveja cap els empresaris. Per que els empresaris s' han de quedar part del meu treball i esforç? O bé l enveja cap al company de feina aquell no fa res i cobra més. Un altre aspecte que fomenta la mandra i les poques ganes de treballar són els marcs reguladors.  En una empresa privada un té la pressió d' ascendir o de que el facin fora.  De totes maneres també dins l' empresa privada hi ha moltes formes d' escaquejar-se de la feina, baixes injustificades. I aprofitar per allargar períodes d' atur, mentre tin...

 Burilles el terra, és sorprenent veure la quantitat de veïns que tiren les burilles del cigarro a terra. És a evident que millor que les llencin a terra que en algún contenedor o es podria generar un incendi.  Moltes es tiren a les clavegueres directament, d' altres les trobem a les soques dels arbres de la ciutat.  És una pràctiva habitual de molts fumadors? D' una part de fumadors?  Sorpren que per molta gent tirar les cigarretes als arbres sigui una pràctica habitual. Més si tenim en compte que el filtre de les cigarretes conté un elevat percentatge de plastic difícil de reciclar.  Lògicament fa un efecte de deixadesa i de brutícia als carrers força gran.  També és trist veure el passotisme que em tiren, el cost econòmic en neteja que representa a l' ajuntament.  No seria una solució per els fumadors portar una caixeta metàlica i guardar-les allí abans de tirar-les al carrer.  També sorpren el poc cuidado que té molta gent dels espais públics,...

  És curiós que la realitat és la mateixa per tots en canvi l' interpretació i anàlisis que les persones en fem dels fets és sovint contrari.  També és curiós que les opinions contràries es mantiguin el llarg del temps, és a dir que no és només quan passa un fet si no al llarg del temps les persones i els col.lectius es mantenen en les mateixes postures.  També és curiós que fets curiosos s' analitzin per blocs idèntics, ho veiem en futbol, en política, en ideològies etc. etc.  Fins i tot hi ha una certa tendència a que els conflictes acabin en dos blocs al 50 per cent.  Per què les minories es van adaptant i flexiblitzan en un bloc del 50 per cent per no ser derrotades. Que les coses passin així si és que passen així pot fer pensar en la teoria que hi ha un cert gust a tenir un enèmic per descarregar les nostres ires i odis més profunds. Per altre necessitem reafirmar la nostra fràgil autoestima pertanyent a algun bloc o col.lectiu.  

  Fa uns dies vaig anar a una conferència a Cabrils de l' efecte de les pantalles tecnològiques en l' educació infantil i juvenil.  El ponent era el psicòleg clínic Francisco Villar Cabezas.  El ponent recomanava que l' ús de mobil i l' ús de tablets o ordenadors no s' havia de començar a utilitzar fins els 16 anys.  De fet explicava que estava demostrat que estudiar i formar-se amb llibres ajudava a millorar els nivells de concentració i comprensió lectora.  Coincidint amb aquests dies a Suècia les autoritat educatives han retirat de les escoles l' ús habitual a les aules d' ordenadors i tablets. I han prohibit l'ús del mobil dins l' horari escolar.  També coincideix en que fa pocs dies sortien les dades de capacitat de comprensió lectora dels alumnes catalans i els resultats eren molt baixos. A Catalunya el govern segueix implementant un model tecnològic a les aules que de moment no ha demostrat millors resultats educatius, no seria millor revisar-...

 D' escaqueig n' hi ha de moltes menes. Escaquejar-se de la feina i dels problemes que ens afecten forma part dels comportaments humans més ancestrals. De fet no ho sabem si ancestralment la gent hi ha s' escaquejava de la feina, però tot fa pensar que si. Hi ha un acudit molt famós i popular que va corrent de tant en tat que és la d' un obrer treballant durament a pic i pala mentre altres companys se ' l miren i comenten com ho fa, li donen ordres, el critiquen que no treballa prou bé.  És un exemple gràfic del que és i seria l' escaqueig laboral. Fer veure que fas i poses interès i no fer.  Forma part de la condició humana individual tenir moment d' escaqueig, o ganes de descansar o evadir-se de la feina. El problema rau en quan aquests comportaments es tornen habituals en un treballador i socialment s' aplaudeixen i es defensen les actituts de treballar poc i a més a més es premien. Lògicament el no esforç no es premia directament, però si indirectame...

 Cap dels dos models econòmics i social que presenta l' esquerra i la dreta dona una solució satisfactoria els problemes socials econòmics.  L' esquerra basa tota la política econòmica en el no treballar, en el subvencionar, en el financiar el no treballar. En el treball de baixa qualitat. Veiem el model funcionarial actual.  I la dreta té un model social econòmic d' especulació i esplotació de les classes treballadores.  L ' esquerra proposa el no treball, la dreta proposa l' explotació.

 Cada persona és un món, ara bé penso que no es pot negar que en molts ámbits hi ha tendència molt gran a enfadar-se. Podríem dir que l' enfado és una espècie d' ira interior que en teoria es correspon la situació que les persones estan vivint quan no estem conformes o ens indigna el que està passant.  Els enfados apareixen a tota mena de situacions, les xarxes socials i la política són un clar exemple i reflex de tot el que passa en la vida quotidiana.  Quantes vegades hem vist a la carretera gent discutint-se per conflicte entre conductors.  O en debats i tèrtulies de cafe o de mitjans de comunicació podem veure a gent molt airada.   

  No hi ha dubte que bars i cafeteries en la societat actual tenen un paper fonamental en les relacions humanes i econòmiques.  A la vida quotidiana de pobles i ciutats el paper dels bars es fonamental en el teixit social. Des de poder descansar una estona, a poder anar al servei, a poder fer tertúlia, menjar, fer un veure.  Els bars i cafeteries formen part de l' escenari dels carrers.  Els bars formen part de l' esbarjo i socialització, ja no acostumem a trobar-nos amb les amistats a les cases.  Els bars són llocs de relació, i en general tots necessitem que ens escoltin i també escoltar els demés. Qui no necessita que l' escoltin? Que els preguntin a la gent que treballa a l' hosteleria.  És cert que els bars també tenen els seus defectes, ofereixen jocs de casino, tabac, begudes alcoholiques que generen problemes i addiccions a la gent.  Tenim els dies de futbol, on es desvoquen les passions futbolístiques.  Els bars innoven en espais, altres ...

Competir en el camp laboral és una sensació poc agradable. Hi ha gent que li estimula i li agrada competir, però diria que a una majoria no li agrada.  Altre aspecte és el de millorar un mateix les pròpies capacitats laborals.  Competir laboralment o empresarialment forma part de la realitat laboral i empresarial de molta gent que treballa en el sector privat.  Si un no treballa bé, o si l' empresa no fa prou bons productes o serveis. L ' altre variable és que també és una realitat que la possiblitat que ens contractin o ens mantinguin el contracte laboral o entre empreses també depèn de si hi ha una altre empresa que ho fa bé o millor que nosaltres.  Per tant ens agradi o no la realitat és que tan empresaris com treballadors del sector privat hem de competir i mirar de treballar bé per tal de no quedar-nos sense feina.  Però el fet de que treballadors i empreses hagin de competir millora en la majoria d' ocasions el servei que reben els usuaris o consumidors....

  Les polítiques actives d' ocupació porten any implementant-se a les economies occidentals i els resultats són els que són.  Que vols dir que són els que són doncs que ajuden a trobar ocupació però que tampoc la resolen del tot. I tampoc solucionen la precarització laboral.  Si mirem el resultat d' aquestes polítiques a mig i llarg plaç no han resolt els problemes d' atur i precarietat salarial.  Han aportat formació? Provablement si. S ' han fet cursos  d' una certa eficàcia difícil de valorar.  També tots aquests cursos han generat molt despilfarro de recursos públics, i molta corrupció.  Si com ha economistes haguessim de donar una nota a totes aquestes polítiques en relació als recursos destinats la nota seria baixa, inferior l' aprovat. 

  Tornant enrera a parlar d' economia. Definir el que és una econòmia saludable.  Per uns els que s' autoanomen progressistes, una economia sana és aquella on el sector públic augmenta.  Pels més capitalistes una economia sana és una economia on les empreses creixen.  Per nosaltres una economia sana és algo molt més complexe, es basaria en una economia que crea benestar a tothom i que implica participació i esforç de tothom.  Una economia és saludable si arriva a tots els individuus d' una societat. 

  Quan es parla d' economia en general. El Pib sembla el referent fidel i absolut de la definició de l ' estat econòmic i social. El PIB i un altre indicador com és el creixement del PIB.  El PIB és  una base numérica, és posar en números sota uns criteris l' economia d' un pais.  I engloba activitats que si que representen riquesa, com activitats de més dubtosa riquesa d' un pais.  Per tant si el PIB pot ser un indicador econòmic força real però que al mateix temps genera confusió aniria bé de definir que és el que entenem per bona economia o economia saludable. 

  Primer hauríem de definir que son els problemes econòmics. Qui els té, quan apareixen.  Cal definir les diferents situacions reals dels diferents problemes econòmics.  Una empresa morosa, o les institucions quebrades. 

  El pib és un índicador molt real del funcionament de l' economia d' un pais. És un indicador númeric de l' economia d' un pais del valor total de producció i consum que es produeix en un determinat territori. Per tant és un indicador molt important ara bé mirar l' economia només en funció del pib ens pot portar a greus errors socials i ambientals.  Ara bé si el pib ens dona molta informació, també ens deixa de donar molta informació doncs només és una foto global del total d' una economia, però en canvi no ens explica moltes coses de la situació real de molts aspectes concrets i generals del que esta passant econòmicament i socialment en un pais.  Per tant donar per fet que el creixement del pib o un alt pib és ja de per si un gran èxit social o com a pais no deixar de poder ser una gran falsedat.  Fins i tot grans creixements abruptes de pib poden amagar economies especulatives i que malversen bens.  Hi ha un altre moda econòmica  que diuen que el que he...

El procés econòmic de creació econòmica a partir dels temps bàsics a l' actualitat ha anat evolucionant el llarg dels anys a través dels avenços tecnològics i a través d' instruments i realitats económiques creades pels humans. Aquestes relacions i técniques noves que els humans hem fet i inventat han aportat solucions, però al mateix temps han creat molts problemes i injustícies en la seva aplicació.  El diners, els prèstems, els mercats, la borsa, els estats, són invents humans. Que depen de com s' usin porten a situacions d' explotació, d' endeutaments, etc...  Però la culpa o responsablitat dels problemes no és dels instruments si no de l' us que molta gent en fa d' ells.  I aqui ve el meu entendre un dels grans problemes a l' entendre l' economia, pensar que els instruments econòmics són els causants fonamentals dels problemes econòmics i socials.  És evident que els sistemes afecten a la forma d' actuar de les persones, per tant funcionaran...

  L' economia engloba molts aspectes però fonamental és el procés per adquirir els béns i serveis bàsics per poder viure d' una forma digne.  Per tant aliments, vivenda, sanitat, transports, seguretat, educació seran els principals serveis bàsics. Altres bens seràn una segona necessitat com la capacitat de cultura, oci etc... i per últim la capacitat d' obtenir bens de luxe.  S' afegeix a aquest sistema econòmic la necessitat de fer-ho d'una forma sostenible, de cara al futur econòmic de les persones.  El gran objectiu econòmic és aconseguir que el major número de persones arrivin a aquests mínims econòmics i arrivin a tothom en última instància . Així doncs l' economia té molt d' invent humà, però lògicament té una base natural de les necessitats humanes.  I podem dir que l' economia si té una base una base natural, i la natura i la realitat és feta per alguna intel.ligència superior, o esperit superior podrem concloure que l' economia té per sobre ...

 Parlart del treball és un cosa ben complexa. D' una forma simple s' enten com les tasques que es realitzen cobran en general dins una estructura d' empresa o institució. Hi ha com en tantes coses un cert sentiment i postura ideològica a mirar el treball com a comdemna humana. Hi ha una visió que fins i tot va més enllà i veu el treball com un sistema d' esclavatge humà fomentat per les autoritats i capitalistes.  Dins totes aquestes visions es tendirà buscar formules i iniciatives, per fomentar el fet de no treballar.  Fins i tot hi ha qui ho considera un dret bàsic el fet de no haver de treballar.  Exemples d' aquesta aposta social n' hi molts el que diria que exemplifica més clarament i millor és la renda bàsica per a persones en edat de treball i que tenen capacitats laborals.  Altres exemples són les prejubilacions o la cultura de jubilar-se quan abans millor indepentment de l' esperança de vida de la ciutadania. Ara bé la realitat del no treballar semb...

 El marc regulatori legal del pais es molt rigid. Els sindicats negocien unes tarifes salarials en funció de l' activitat laboral que realitza el treballador, un salari fix. Els empresaris si volen poden afegir a aquest fix mínim més quantitat, però tenen el risc de que si el treballador després baixa la seva productivitat no li podran rebaixar el salari per que la legalitat no ho permet.  Per altre banda si l' activitat de l' empresa baixa, o els beneficis baixen l' empresari és veurà amb problemes si ha pujat molt els salaris.  Per tant l' empresari prudent per evitar problemes és manté en general amb un tram de salaris baix.  Si el marc regulatori fos més flexible, l' empresari veuria en millor ulls pujar els salaris quan les coses van bé i abaixar-los quan les coses no van bé, sempre respectant uns mínims salarials fixos.  Una solució salarial seria que una part dels dels beneficis de l' empresa anéssin per llei a les butxaques dels treballadors, així s...

 Montar un negoci, genera riscos en les inversions inicials i en el temps destinat a montar-lo. Els riscs més afecten quan menys capital té l' emprenador. Una forma de repartir el risc i reduir els riscos es que els estats assumeixin part de les perdues que pot tenir un negoci a canvi de que es redueixin els beneficis empresarials.  No només es tracta de donar crèdits als emprenadors si no de reduir el risc que tenen quan posen el seu patrimoni i temps, lògicament a canvi han d' acceptar una reducció dels beneficis. 

Si no hi ha demanda o despesa l' economia no funciona. Això és un punt bàsic molt evident.  Les polítiques de demanda normalment les realitzen els estats fent despesa pública. Són polítiques economiques molt costoses i molt centralitzades en l' administració pública i en les grans empreses que capten aquestes inversions.  Les acumulacions de beneficis de les grans empreses en general frenen el consum ja que són bosses de diners en poques mans.  Molts teòrics i molts estats veuen en la solució de l' activació econòmica en les polítiques de demanda, però fetes de les institucions públiques i les grans empreses.  Hi ha altres solucions de fer polítiques de demanda que és que els consumidors populars en especial els treballadors tinguin més poder adquisitiu. Per això es fan polítiques de salaris públics i de pensions.  Però també cal fer una política de poder adquisitiu del treballador privat i del petit empresari que en general no s' aplica i que donaria més activi...

Les relacions personals a la feina, entre companys, empleats o jefes permeten establir un marc d' experiència vital que ajuda a les persones a conèixers més.  En permet apendre dels demés i donar a conèixer les nostres capacitats i que els demés aprenguin de nosaltres.  Coneixements tècnics, i també coneixements personals, formes de ser etc... L' experiència de veure com actuen les persones en funció de les diferents situacions per les que va vivint una empresa o una entitat permeten que les persones vagin treien i expressant el seu interior personal.  Així en les relacions personals naixerant parelles, amistats, rivalitats i odis personals i col.lectius.  Apareix doncs el valor del factor humà i la feina passa a ser una escola d' experiències.

El treball pot ajudar i ajuda a l' autoestima de les persones per què ens fa sentir útils i satisfets de participar i ajudar als demés, de tenir un paper i ser important pels altres.  La satisfacció de participar en un projecte i veure que un projecte funciona i que la gent pot gaudir d'un serveis o productes pot donar sensació de satisfacció als que hi participen treballant.  En funció de la participació, de l'activitat i de la forma de fer l' activitat. 

  Una de les solucions al problema de la pobresa de certes és donar una prestació econòmica per part de l' estat.  Com el número de persones que no tenen feina és molt elevat i en termes porcentuals significatiu, aquests tipus de rendes en general tenen un import del que seria la meitat d' un salari mínim.  És una bona política social la renda bàsica?  En deternimades circumstàncies és una bona política de xoc social per les persones que estan en una situació de molta precarietat.  Ara bé a mig i llarg per totes aquelles persones que estan en edat de treball i amb la possiblitat de treballar penso que poden arrivar a ser polítiques perjudicials, tant per les persones que les reben com pel resta de la societat.  La renda bàsica té un cost econòmic molt elevat per les arques públiques, tant dels imports a pagar com el cost de la gestió pública que genera.  Tampoc beneficien als receptors de les mateixes rendes ja que els cronifica en una situació de marg...

L' actitut a l' hora de consumir determina l' economia i la realitat que tenim. Quan consumim som responsables del futur que creem ens agradi o no.  És evident que cada consumidor té el temps que té per conèixer els productes i els mercats. I té la capacitat econòmica que té a l hora de pendre les decisions de consum.  Hi ha molta gent que consumeix només mirant el propi interés, sense mirar l' efecte que tenen les seves desicions ens els demés. Podem consumir grans marques o petites empreses. Tampoc aixó ens garanteix un consum més ètic o més proximitat. Però és més provable que una empresa propera i petita sigui més ètica que una gran i llunyana.  És més provable que una empresa propera sigui més responsable en les seves desicions pel simple fet de que els efectes d' una mala praxis seran més devastados.  Si mirem l' ètica i la forma de treballar de cada empreses també estarem fomentant les bones praxis empresarials.  Si el consumidor només mira el preu podem ...

  Per entendre el mercat de la vivenda crec que és bo reflexionar sobre els aspectes de la contrucció i manteniment de les vivendes.  Quan costa fer una vivenda, quina duració i quin manteniment té una vivenda.  Per gestionar millor l' ús social i particular de les vivendes. Saber els sobre costos que donen el fet d' utilitzar la vivenda com a bé especulatiu i d' inversió. Fent número molt rodons, si el cost d' una vivenda i del seu manteniment durant 100 anys, si els cost de construcció és d' uns 100 mil euros. Estaríem parlant d'un 1000 euros a l' any d' amortatzació de construcció real. És a dir que estaríem parlant d' uns 100 euros el mes el cost de constucció real de la vivenda.  La diferencia entre el cost de produir i el que es paga realment és molt gran, 5 o 6 vegades més.  Seria interessant analitzar en profunditat les causes d' aquests sobrecostos. 

  En economia s' utilitza molt la paraula mercat. La paraula mercat itulitzada continuament en el món de l' economia és un eufemisme dels mercats de tota la vida més casolans i més pròxims i més raonables èticament i socialment.  Així la paraula mercat s' utilitza com un eufemisme de bones pràctiques i d' economia local quan en realitat sovint estem parlant de mercat que poc en tenen de proximitat i poc en tenen d' actituts ètiques.  S' utilitza la paraula mercats per blanquejar l' aviricia i l' abús de poder de les grans empreses i els grans organismes públics que es beneficien de tota aquesta globalització econòmica fent pràctiques abusives.  Quina relació conceptual té un mercat de barri, amb el mercat financer, o el mercat inmobiliari, o els mercats de matèries primes. 

  La reincersió dels joves al mercat laboral en teoria és o hauria de ser un tema prioritari pels governs. Si es vol fomentar la natalitat i l'estabilitat econòmica dels joves.  Els joves en teoria tenen més formació acadèmica, però més falta d' experiència i a més tenen molts menys contactes socials i econòmics, per tant tenen molt més difícil començar a guanyar-se la vida de forma digna.  Un sistema de tutories per part de treballadors i autònoms podria generar una millor formació i entrada al món laboral. 

El problema de l' accés a la vivenda és un problema fonamental a la vida de molta gent.  Hi ha families o persones que paguen el 50 per cent dels seus ingressos familiars per pagar una hipoteca o un lloguer i apenes els queden diners per viure.  L' altre problema relacionat que tothom vol viure a les grans urbs o a la costa i queden els interiors del països mig deserts, i les zones urbanes i turístiques queden sobreexplotades i els preus de les vivendes elevadíssims.  Se' ns dubte ens hauríem de preguntar per que la gent no vol viure a les zones rurals, i l' estat podria descentralitzar l' administració pública fora de les zones centrals. Però els estats, els polítics i els funcionaris són els primers que no volen descentralitzar-se.  Així doncs la vivenda s' ha convertit en un bé de negoci i especulatiu per excel.lència.  Els motius són varis el sol interessant és escàs, el son en zones urbanes és molt escàs. L' edificació és una producció complexa i cara....

  Les ajudes socials a la pobresa per si soles no són la solució a la pobresa.  Poden molt ben ser i haurien de ser un sistema de xoc a la pobresa immediata, però haurien d' anar acompanyades de polítiques d' inserció social i laboral.  Les ajudes socials creen una actitud de submissió de la societat cap els estaments públics i una actitud de picaresca i egoisme per aprofitar-se de l' estat del benestar. No ajuden al desenvolupament autònom de les persones.  I en canvi el que fan és una pressió social i econòmica molt forta a les classes mitges que poden acabar radicalitzant-se políticament, caure socialment i econòmicament i passar a ser classe pobre i necessitada d' ajuts.  Amb lo qual una mala gestió del serveis social el que fa es créixer la bola de la mala gestió.  Per tant la solució per millorar i sortir de la pobresa passa per ajudar i exigir, ajudar incloure en la mesura del possible al mercat de treball a les persones amb dificultats econòmiques....